RESUM
El llibre conta la historia de Santiago, un humil pastor que vivia en
Andalucia,i comença a somniar amb un
tresor que es troba en les piràmides d’Egipte, al mateix temps es posa en camí
per a buscar-ho i li van ocorrer un grapat
d’aventures , va coneixer al rei de Tarufa, Melguisedie va arribar al continent Africà i va coneixer a
molta gent nova, entre ells un venedor de cristalls. A Santiago li acompanyarà
al viatge un anglès i junts es van trobar una caravana camí a Egipte. Pel camí
van conéixer a Fàtima, una jove que prompte s’enamora de Santiago i viurà les
seues aventures amb ell. Van ser atrapats per un exercit i consegueixen ser
lliurats , al final, consegueixen tornar a Andalucia però sense el tresor quan
s’adona de que el tresor que buscava Santiago es trobava en l’església on va
tindre el somni del tresor i del viatge a Egipte.
L’ALQUIMISTA
L’alquimista és un llibre que et fa reflexionar sobre la vida , es a dir,
dels nostres actes, els nostres somnis, el significat de la nostra pròpia vida
i dels valors i la predisposició que hem de donar a certes coses en la nostra vida. Aquest llibre és un llibre
que a les persones adolescents o a les adults més jovens ens plantejen coses
com “ que entens tú per felicitat”, “ que faries per a donar sentit a la teua
vida si pensares que no té sentit” o sobre tot “ si acceptes la teua vida tal i
com és “, es a dir, si t’acceptes tal i com eres.
El llibre amb les primeres escenes em fa pensar en l’inesperada que és la
vida, com qualsevol cosa pot ocórrer en el moment més inesperat o com el nostre pensament o la
nostra personalitat pot variar segons el que ocorrega en la teua vida, perquè a
lo millor, com li passa a Santiago, el protagonista, per alguns fets , per
xicotets que siguen, ens provoca, la recerca d’una moral. La història també em fa pensar en
la tristesa de la soledat d’una persona, perquè hi ha moltes persones com Santiago
, que viu en soledat en el desert, acompanyat de les seues ovelles, però es veu
com les seues ganes li fan lluitar per aconseguir la vida que ell vol.
En la vida sempre volem sabem coses, ens atrau lo desconegut, tot allò que
per a nosaltres és estrany , la resposta a això desconegut i trobar-nos dins d’eixa
resposta a nosaltres mateixos. Tots tenim un tressor en la nostra vida , a
vegades ens creem que és alguna cosa molt valuosa i efectivament no ens
equivoquem, i creem que el tenen els altres quan el tresor més valuós està en
nosaltres, en la nostra forma d’estimar a
les persones , en el coratge en front d e les adversitats, o per a
lluitar contra allò que ens fa mal i creem que és bo, perquè si nosaltres aprenem a valorar el nostre interior, tindrem
“ peu i mig “ en la recerca de la nostra felicitat. El tresor és la pròpia vida
que ens han regalat i estem rodejats de vides de altres persones, com el
protagonista , que aprén que lluitant pels seus tresors ( les seues persones volgudes
), trobarà el significat de la seua pròpia felicitat, del seu propi tresor. Els
xicotets detalls que tenim amb les persones, podem marcar la teua vida per
sempre i normalment, aquelles persones que mai pensaries que formarien part de
la teua vida són les més importants amb el pas del temps. Però tot això , la
nostra felicitat no depèn d’eixes persones, sinó depèn de tu mateix, està en les teues mans
poder canviar la teua vida, rodejar-te dels mateixos tresors i poder tindre una
vida que sempre has desitjat a nivell de persones que et rodegen.
Totes eixes decisions que tenim que prendre, totes eixes formes d’actuar
són els que marquen la nostra vida. Totes les nostres accions estan remarcades
i la majoria d’elles definiran el nostre futur, per això hem de viure d’una
manera intensa la nostra vida, hem de posar-li tot el sentit a totes les nostres accions , però això no
significa que actuem d’una manera egoista i
no més “ posant-li ganes” a les teues accions que no més a tu et porten
profit i que a més a soles busquen el seu profit, hi ha que actuar a vegades d’una
manera egocèntrica, en la que busquem que tots guanyen el màxim bé comú, i sobretot per guanyar tu, i després
actuar d’una forma social, només atenint a les conseqüències de les normes, es
a dir, actuar segons les normes perquè així tots ens aprofitem dins d’un codi
moral. Però a vegades, encara complint
les normes i tenint la nostra vida
calculada, ens adonem que sofrim, sofrim les errades que cometem perquè no som
perfectes, cometem errades i aquestes errades i el seu corresponent càstig ens
porta a la por, ens produeix eixa situació que no ens porta a ser feliços, però
hem de ser conscients que per culpa de les nostres errades no som feliços; no
som feliços per la nostra pròpia culpa. A vegades pensem que la nostra vida
està be, és la perfecta, i que no hi ha que canviar res d’ella perquè creus que
si canvies alguna cosa de la teua vida, anirà a pitjor però això només és por a
aquell que no coneixem, tenim por de si ens pot ocórrer alguna cosa roïna i a
vegades, lo millor que ens pot passar en la nostra vida són per causes que
creiem que serien perjudicials per a la nostra vida.
Allò que més destacaria del llibre són la importància que dóna als valors
com la valentia, al no desconfiar de gent que a priori pareix perillosa però
que en veritat són bones persones. Com diu una frase “el que lluita i sofreix,
es recompensat amb la vida” a aquesta vida hi ha que ser prudent amb les coses
que es fan i que es diuen, però sobre tot hem de ser valents no rendir-se davant
de les adversitats.
A vegades eixes adversitats poden ser persones que només busquen la
infelicitat per a tot el món o amb obstacles però mai hi ha que desistir en el
intent de ser feliç, perquè jo sóc dels que pensen que no hem de rendir-nos si
volem ser feliços, que primer hi ha que passar per camins difícils, obstacles
durs que et prepara la vida per a que així pugues ser feliç del tot.
L’ètica i la moral estan molt relacionades amb el llibre, en la meua opinió, ja que Santiago el
protagonista ens guia per la seua ètica pròpia, segueix una conducta moral per
a salvar el seu amic anglés i a Fàtima de l’exèrcit, les normes o la conducta
més prudent li haguera dit que nos es guiara pel seu instint i continuara el
camí d’un tresor que li va aparéixer en
un somni, i gràcies a la seua ètica va aprendre que el pas a conéixer allò que
no és roí i que la teua vida pot canviar gràcies als teus actes, perquè tu
decideixes el teu destí i si tu creus en tu mateix, tu seràs el capità del teu
propi destí, dels teus propis actes, de la teua pròpia vida.
