EL PETIT PRÍNCEP

En primer lloc “El petit príncep” al meu parèixer pel que he llegit, és un llibre carregat de gran valor filosòfic i que ens fa reflexionar davant tots els aspectes de la vida en este món que l’apoderat la cobdícia i el poder.

RESUM

Aquest llibre a simple vista ens pot parèixer infantil, ens narra la història d’un “aviador” descontent i incòmode en la societat actual. Davant d’eixe desconformisme, decideix viatjar amb el seu avió per tal d’allunyar-se de les persones gran, ja que ell es sent inferior i diferent davant el punt de vista general de tots aquells que l’envolten. Durant els seus viatges el seu avió impacta en mig del desert africà. Mentres intenta arreglar la seua avioneta, coneix a un xicotet nan, el príncep, que procedeix de l’asteroide B612. Mentrestant l’aviador arregla el seu medi de transport, el príncep li narra les seues experiències als altres planetes fins arribar a la Terra que va arribar fa un any. Tot seguit d’escoltar les seues paraules i de l’aviador reparar l’avió, el petit protagonista se’n va de tornada al seu volgut asteroide.

QUÈ T’HA FET PENSAR?

“El petit príncep” és un llibre que fa referència a la falta d’imaginació de la societat contemporània. En la història es pot apreciar una descripció de les diferents versions i sobretot visions  del ésser humà (poder, obligació, egoisme...). Estes visions queden reflectides en els diferents viatges que realitza el petit príncep al llarg del seu trajecte. El personatge realitza aquestes aventures perquè considera que la seua forma de vida és monòtona, rutinària i solitària. Una flor au que naix en el seu planeta és el motiu pel qual trenca el seu ritme de vida i comença uns viatges a altres planetes per a adquirir experiència dels planetes que els envolta.

El llibre en fa pensar de primera mà com l’autor fa una crítica indirecta a la falta d’imaginació de la societat contemporània d’eixe moment. Un exemple clar d’aquest fet seria quan l’aviador mostra la seua obra mestra a les “persones grans” i els pregunta si s’havien espantat al vore-lo, però ells es queden estranyats i el pregunten per què tindrien que espantar-se d’un barret quan en realitat havia dibuixat una serp menjant-se a un elefant. Això demostra que l’aviador té un punt de vista de la realitat molt diferent al de les persones major o adultes, ja que l’aviador pesava que totes les coses que l’envolten tenien alguna explicació i que en canvi, per als adults, és esgotador donar una explicació. Tot i que l’aviador havia viscut molt i prop dels adults, la seua opinió sobre ells sempre era la mateixa i per això va realitzar el seu trajecte en avioneta, en un lloc, per a no contagiar-se de la visió d’eixa societat que tant odiava i l’incomodava, i convertint-se en una persona gran i per altra banda viatger perquè sentia que no encaixava en eixe cercle on tot el món feia el que feia per obligació i no per gust.

Aquestes idees que desenvolupen els personatges ens fa pensar en que aquesta societat, tothom es preocupa per si mateix, sense importar ningú i donar una imatge d’una humanitat egoista consumista. La cosa del petit príncep és diferent ja que ell realitza el seu desplaçament a altres planetes per a eixir del seu ritme de vida rutinari, avorrit i solitari. Estes característiques fan que al seu planeta es plantegen moltes preguntes però no obtenen resposta i açò és el que l’incita a deixar el seu xicotet asteroide.

El pensament del príncep ens aplega al coneixement filosòfic i a la filosofia en sí, ja que per a indagar hi ha que preguntar i preguntant s’aplega a la veritat (el príncep té moltes preguntes).

L’altra visió del príncep es fa referència als viatges que realitza als altres planetes, que en la meua opinió reflecteix les diferents visions del món actual, i que aquestes versions solen ser aspectes negatius de la societat de hui en dia.

En els seus diferents viatges coneix a uns diferents personatges on els que cadascun tenia una característica però tots reflectien el mateix: lo buida que és la vida quan es creix.

En primer lloc va aparèixer la figura d’un rei. Aquest dóna a entendre el poder que ha corromput la societat i així és el rei, que considera a totes les persones iguals i les utilitza per al seu benestar. Açò ens fa pensar que no es déu d’utilitzar a les persones com a medis per a la teua satisfacció pròpia i que quan uno siga capaç de jutjar-se a si mateix, després que jutge als demés.

Després el príncep es troba amb un vanitós que seguidament de veure el seu comportament (un personatge que només busca l’admiració dels demés sense importar-li de qui) ens preguntem per a què serveix que t’admiren. El vanitós és egocèntric, que mai es cansa de ser el centre d’atenció.

En tercer lloc, es troba a un borratxo, un ser viciós a la beguda i que beu per a oblidar els seus problemes en comtes d’afrontar-los, es refugia en l’alcohol i demostra que renuncia a ser ell mateix i passa a ser dominat per el terror dels seus problemes.

Més endavant visita un home de negocis, descuidant la seua salut i centrant-se a soles en el seu treball. Açò ho entem com a paradoxal, ja que ninguna d’eixes estreles l’anava a ser útil. En canvi el príncep en el seu planeta sí que cuidava les seues coses que si que l’eren útils, lo qual ens fa pensar en què lo que verdaderament importa es allò útil.

El següent personatge que es troba és el primer personatge, un farer, que no dóna a entendre una actitud egocentrista, però si que reflecteix un dels aspectes d’eixa societat contemporània: el treball, ja que realitzava la seua feina pel simple fet que havia de fer-ho. Açò ens dóna a entendre dues coses: que el seu treball no causa transcendència en ell, ja que vol dormir i l’únic que fa és encendre el far i que el  seu treball no té ninguna repercussió per a ningú, no serveix per a res.

En el sisè planeta es troba un geògraf, el qual ens dóna la sensació de tindre molts coneixents i que s’ha dedicat a estudiar tota la seua vida sense importar-li la aplicació d’estos. Per això entenem que el seu estudi és inútil i el príncep li recrimina que ha de reflexionar ja que els estudis són un medi per trobar uns objectius.

 Els últims personatges dels planetes són ja de la Terra. El príncep aplega a la Terra i es troba a molt personatges, la serp per exemple com a símbol del coneixement i té uns actes més enllà del bé i del mal. També es dóna compte que la seua flor no és l’única al vore un gran jardí. Açò fa pensar que la flor del petit príncep té un valor molt personal en ell, ja que es considera afortunat per tindre alguna cosa única. Més endavant, apareix una rabosa amb el que descobreix el valor de la amistat i en que el príncep s’adona de que això feia especial a la seua rosa. Cal destacar una frase en la que diu: “Només es veu be amb el cor, lo essencial es invisible als ulls”. A més a més, es topa amb un mercader, aquest venia pastilles que suprimirà la set en cinquanta tres minuts, però el príncep li reclama que: “Si jo disposara de cinquanta tres minuts per a gastar, caminaria tranquil·lament cap a una font”. Açò ens fa pensar que cada cosa té que fer-se al seu temps i que no es pot suprimir alguna cosa que és natural en l’home. Tot el seu recorregut dóna a entendre que la felicitat la podem trobar ajudant als demés. Això és reflectit en cada ú dels viatges quan els comenta a la resta la realitat mitjançant preguntes. Al preguntar i per tant, per saber, el príncep també es sent útil i feliç.

A més vaig a nombrar alguns dels valors que apareixen a aquest llibre:

1. -          El sentit de l’amistat .
2. -          El sentit de la justícia quan diu “És molt més difícil jutjar-se a un mateix que als demés”.
3. -          La importància que tenen els xicotets detalls, que  moltes vegades no li donem importància ni el valor que realment tenen quan en molts casos son els que marquen les grans diferències.
4. -          El sentit d’autoritat ja que el poder sempre exigeix ser respectat, no es tolera la desobediència.
5. -          També ens trobem amb la vanitat, on la gent es creu que és digne de ser elogiat i admirat.
6. -          La importància que té el temps, on es veuen reflectides en les frases: “ No estàvem contents a on estaven” i al que li contesta: “Ningú està mai content on està”, tan sols els xiquets ho saben, per això de la importància de la innocència.
7. -          La responsabilitat.
8.  -    El sentit de la vergonya, j que mai reconeixem les nostres errades

QUÈ TE A VEURE AMB LA FILOSOFIA?
La conclusió més destacada que tenim d’aquest llibre és l’ús de la filosofia. Podem veure al llibre l’ús del mètode maièutic i analític lingüístic per part del príncep per a resoldre les interrogants que el planteja la vida. Mitjançant el mètode maièutic realitzem preguntes que donen lloc al diàleg i a través d’aquest apleguem a la veritat. El príncep no dubta en preguntar per a arribar a la veritat. Però a l’hora de formular preguntes hem de ser conscients de la nostra experiència en la vida. També apareix el mètode empirista, concretament el mètode inductiu ja que hi ha una implicació per part dels sentiments i imatges que dóna a entendre el protagonista. El petit príncep és un llibre que té una actitud filosòfica ja que ens mostra el seu desig irreprimible de saber, un desig que comença en el mode de mirar les coses com si foren noves, originals, estranyes...

Un llibre amb un sentit filosòfic en la que ens diu que moltes vegades el que veiem no és la realitat i per a trobar la realitat hem de preguntar i fer-nos preguntes.