UNA MENT MARAVELLOSA

Un dels valors d'esta pel·lícula és que mostra el patiment que l'esquizofrènia causa als que la pateixen i a les persones del seu entorn, especialment a causa de l'estigma i la discriminació que rodegen la informació. L'experiència de tindre esquizofrènia és realment complexa d'entendre per a qui no l'ha patit i la pel·lícula reflecteix bé el més important de l'esquizofrènia, com els seus símptomes o la percepció que poden generar les persones quan els experimenten.

RESUM

Una ment meravellosa és una pel·lícula que ens conta la interessant i a la vegada tràgica vida de John Nash qui a simple vista pot parèixer una persona sana, propietària d’una ment prodigiosa i amant dels números, però al llarg del film podem observar que el protagonista sofreix una malaltia anomenada esquizofrènia i que li convida a crear el seu propi món on està acompanyat per altres personatges com Charles o inclòs la seua petita neboda, qui són productes de la seua imaginació. Però amb la ajuda de les persones que l’envolten i que volen el millor per a ell, com la seua dona o el seu metge, aconsegueix superar eixe món al qual estava presoner durant molts anys.

COMENTA LA PEL·LÍCULA 

1. Comenta els aspectes que més t’han cridat l’atenció de l’època d’estudiant de John Nash.

Els aspectes que més m’han cridat l’atenció són els següents:

1. 1 La forma que té John Nash d’intentar desxifrar i resoldre els problemes matemàtics com per exemple en les finestres.
2. 2 Lo mal que es van portar els seus companys en la seua època d’estudiant.
3. 3També el temor que es pot passar John intentant fer i desenvolupant el projecte.
4. 4La constància que posa John Nash per fer alguna cosa fins que l’aconsegueix, per exemple fer un projecte fins que li donaren el treball com a professor en la universitat.
5.    També m’ha cridat l’atenció que John no assista a classes perquè diu que açò embota la ment.

2. Comenta els aspectes que més t’han impressionat de la pel·lícula i de la personalitat de John Nash.

DE LA PEL·LÍCULA:

1.  L’amor i tots els sentiments que sent la seua esposa cap a ell, perquè l’ajuda en tot moment, fa tot allò que està en les seues mans per a que John es cure i també que mai el va abandonar.
2. També em va impressionar molt quan estaven en la cafeteria de la universitat i tots li van donar les seus plomes com a reconeixement de que va aconseguir el major obsequi o èxit de la seua vida.
3. Altra cosa que m’ha cridat molt l’atenció ha sigut que al finalitzar la pel·lícula li van donar el premi Nobel.

DE JOHN:

1. Un dels aspectes que més m’ha impressionat ha sigut la capacitat que té Nash de crear, en la seua mentalitat i en la seua imaginació, uns personatges que estan completament fora del món real.
2. Altre aspecte és la gran voluntat que té John d’aconseguir oblidar-se de totes les imaginacions que es crea i que finalment aconsegueix oblidar-se.
3. També m’ha impressionat molt com arriba a adonar-se de què és veritat que certes persones no són reals, s’adona gràcies sobre tot, a la nina perquè ella mai creix i sempre està igual sempre es troba de la mateixa forma.

3. Qui es Charles? (El seu company d’habitació) Què representa? I la nina?

Charles Herman és un personatge de la seua imaginació, ell es creu que és el seu company d’habitació en la universitat. En certa manera, Charles, li dóna recolzament en tot el que fa, és com el seu germà i l’ajuda a no quedar-se tots els dies dins de la seua habitació o en la biblioteca intentant resoldre problemes matemàtics... sinó que de vegades ix amb els seus companys de la universitat, de festa, a tomar unes copes...

La nina també es una persona imaginària, es suposa que és la neboda de Charles Herman perquè els pares d’aquesta van morir a un accident de tràfic i Charles va tindre que fer-se càrrec d’ella.

John li té molt afecte a la nina i aquesta moltes vegades li anomenava ‘el tito John’.

4. Com es pot saber si el que percep John es real o forma part de l’esquizofrènia? On comença i on acaba la realitat?

A primera ullada no es pot saber, perquè John té molta capacitat de crear els personatges en la seua ment d’una forma molt real. Després quan ell ja sap que certes persones no existeixen, que tan sols són un fruit de la seua imaginació, comença a desconfiar de persones desconegudes i d’aquelles que ells sí que coneix i que són reals: els pregunta cada vegada si ell també veu a la persona. Jo crec que així és la única forma de saber si el que John percep és real o no.

La realitat comença quan està amb la seua esposa i el seu fill i acaba quan li tornen a la ment totes aquelles coses i persones imaginàries perquè no sap quan eixir d’eixe món llunyà a la realitat.

5. Per què es un “bicho raro”?

Al principi li tractaven com a un “bicho raro” perquè John tenia unes formes molt peculiars i estranyes d’investigar, resoldre problemes i fer es seus projectes. També el tractaven com un “bicho raro” perquè el veien parlar a soles, perquè feia coses que no eren normals a la vista dels altres i perquè moltes vegades es reia sense companyia. Però totes aquestes persones ignorants no sabien el que feia formava part de la seua malaltia, que ell no s’adonava de totes eixes coses perquè vivia en el seu propi món imaginari en el qual ell era un agent secret i tenia una gran quantitat d’amics que no eren animats.

6.  Per què les seves relacions socials són tan dolentes?

Són dolentes principalment perquè mai pot saber si el que veu forma part de la realitat o no, però la relació amb la seua esposa és una de les més dolentes ja que ella al principi no sabia que John era esquizofrènic i quan va anar passant el temps ella cada vegada es sentia pitjor perquè el protagonista del fim passava cada instant al seu món al qual ella no tenia accés, amb eixes persones fora de la materialitat i amb totes eixes accions que no tenien molt de sentit.

Quan van tenir un fill, ell no li tractava especialment bé, no li feia molt de cas i no passava molt del seu temps fent-li companyia. Aleshores la seua dona volia ajudar-lo però tots els seus actes eren inútils, perquè ell tornava a caure i tornava al seu concepte de món propi.

7. Du la ciència a les relacions humanes?

No, perquè les relacions humanes són el conjunt d’interaccions que es donen en els individus i això és el que permeteix que es comuniquen els éssers humans i que expressen lliurement els seus sentiments. Ja que la ciència és el conjunt de coneixements que s’articulen els uns amb els altres amb els quals s’obtenen racionaments i experimentacions.

En tot cas serien les ciències socials les que s’ocupen de l’estudi del comportament de les persones.

8. Per què el duen al psiquiàtric?

El duen al psiquiàtric perquè té una malaltia anomenada esquizofrènia i John es crea un món imaginari en el seu cap on ell és un agent secret al qui li van posar un codi dins del braç i que té que fer com uns projectes que després tenia que enviar mitjançant una bústia. També creia que els russos el perseguien perquè volien matar-lo. A més, es va imaginar que tenia un company d’habitació en la universitat anomenat Charles Herman i que aquest tenia una neboda.

Aleshores el van portar a aquest metge especialitzat en la seua malaltia a fi de recuperar-se i oblidar-se d’aquelles fantasies.

9. Comenta alguna d’aquestes frases:

“Lo real no está aquí (señalándose la cabeza) sino aquí (señalándose el corazón)”

Tu pots pensar i imaginar moltes coses, però tot això només és fruit de la teua capacitat d’imaginar. El que verdaderament importa són els sentiments que tens i expresses cap a altres persones.

“Hay varias soluciones para un mismo problema”

Tu també pots recórrer sempre a altra alternativa per a resoldre el problema. Algunes vegades agafaràs el bon camí i altres et tocarà agafar el camí roí. Encara que sempre has de fer-ho de la millor manera.

“No hay nada seguro, es lo único que sé”

La vida no és res segura en cap aspecte, ja que és molt variable. No pots creure que sempre vas a tenir alguna cosa segura perquè en qualsevol instant tot pot canviar i ports quedar-te sense allò que creies que tenies.

10. ¿Quina relació té la pelicula amb la filosofia?

Té relació perquè per una part tracta el concepte de la persona humana, segons açò la dignitat humana es basa en la persona, tal i com és aquesta. Trobem a un Nash ple de saviesa amb uns coneixements molt important per a la humanitat, però que observa les coses des d’una perspectiva diferent amb la imaginació.

Per altra banda trobem a Alicia que ens mostra la part humana amb el sentit més profund, és a dir, la ètica, fent d’aquesta manera que es profundisca l’ésser humà, ja que la relació que té amb Nash és autèntica.

Opinió personal

La pel·lícula em va paréixer boníssima, ja que el tema que tracta i com ho tracta és molt interessant. El fet de que una persona amb tal intel·ligència i habilitats numèriques siga esquizofrènic ens diu que ningú està immune a estes horribles malalties.