Plató considera que filosofar
és preparar-se per a morir, però preparar-se per a morir no és una altra cosa
que pensar en la vida mortal en què vivim. El saber que moriràs és el que fa
que la teua vida siga única i irrepetible.
He tret de conclusió que la mort no és un fet puntual que succeïx quan ens fem
majors o estem malalts, sinó que és una constant amenaça que la intentem donar
l'esquena, però sempre està ací i algun dia deixarem de viure, però no és un
dolor, sinó el fi de l'existència d'aquest món, ja que tot el que vinga després mai
es podrà demostrar, però per a això estan les creences.
La mort condiciona la
forma de vida, per tant hem d'aprofitar-la al màxim i no esperar-la ja que no la podem evitar i no sabem quan ens va a arribar. A més esta pregunta m'ha
fet adonar-me que si els humans som iguals en algun moment de la nostra
vida és amb la mort pel motiu que ningú és més poderós, ni més bonic, ni més important que els altres.
Així que... penses que la mort és bona o roïna?
No hay comentarios:
Publicar un comentario