La llibertat no és un fi en si
mateix, sinó que està ordenada cap a bé. A la felicitat pertany la llibertat.
No es pot obligar a confiar, a creure i amar, sense destruir la confiança, la
fe i l'amor, que per naturalesa són actes lliures. Però la llibertat, el més
gran del ser humà, també és el més fràgil, perquè ens permet abusar d'ella i
quedar trencats. Al llarg de la vida busquem la nostra llibertat i felicitat
però a vegades oblidem que també pertany a la llibertat i la felicitat
d'altres.
Hem de ser lliures per a
observar, contemplar les nostres activitats, sentiments, actituds, tot el que
hi ha dins de nosaltres. No podem esperar que la llibertat nasca sense fer res,
però no hem de fer res a fi d'aconseguir la llibertat. Si fem quelcom amb
l'esperança d'obtindre un resultat això comporta la decepció, la infelicitat,
la tristesa i la pena. Es diu que actuem tenint fins, però quan actuem
realment, som realment lliures. No necessitem l'esperança de la llibertat, esta
es presenta.
No hay comentarios:
Publicar un comentario