EL CLUB DELS POETES MORTS

Rafa, et jure que no he agafat de cap puesto aquest treball, es tot de la meua "collita"

El club dels poetes morts

1- En quin moment moral estan els personatges de la pel·lícula segons Kolhberg

        

-         Cameron (xiquet de pèl-roig)
Cameron, segons el seu caràcter davant la pel·lícula Kolhberg el classificaria en el primer nivell o preconvencional i dins de la preconvencional, la primera etapa. Cameron es un més de la colla dels amics, del Club dels Poetes, realitza totes les activitats sense por a que ocorrega res roïn, però davant la mort de Weil, decideix fer el que els professors creuen “correcte” i trair als seus amics per així evitar el castic, evitar ser expulsat de l’escala, obeeix a les normes.

-          Charlie:
Charlie, el macarra de la classe és el típic xic que li dóna igual qualsevol tipus de càstig, no li agrada ser esclau de ningú i això es demostra quan s’enfronta públicament al director. Per això estaria classificat segons Kolhberg en la etapa postconvencional o tercer nivell en que dins d’eixe grup estaria en la 6a etapa o egocèntrica, ja que es defineix per unes normes ètiques, segueix el que creu que està bé i li dóna igual ser expulsat del col·legi si el diuen les seues idees.

-          John
Professor de Literatura, per a mi el personatge més original davant una societat regida per tot allò que és estricte, per unes normes severes. Ell dóna llibertat de pensament, vol que els seus alumnes pensen per si mateix encara que això li coste el seu puesto de treball. Per això Kolhberg el classificaria segons el tercer nivell o autònom (postconvencional): defèn uns principis ètics i el culpen per voler ensenyar-los uns pensaments que no corresponen a eixa societat (6a etapa egocèntrica). Té uns valors morals que ningú professor té.

-          Nox:
Alumne, molt influït pels seus companys, té un paper secundari fins que coneix a Cris, s’enamora però no es correspost, aleshores, els seus amics li donen consells que moltes vegades no tenen trellat, però ell realitza les accions per a aconseguir l’amor d'eixa xicona i sobre tot, per a que els seus “companys poetes” el tinguen en compte; per això Kolhberg el classificaria en la etapa convencional de segon nivell i dins, en la 3a etapa. La raó per al qual realitza les accions es per a realitzar allò que esperen de mi.

-          Neal:
Aquest és el xic més canviant de moral en la pel·lícula, és a dir, al principi Nail és el xic de papà que a soles realitza aquelles accions que son pare vol que faça, per això es podria classificar en el primer nivell, i dins en la 1a etapa, realitza totes eixes accions per a tindre content al seu pare i no rebre ningun tipus de càstig. Però més tard coneix a Tom, el seu amic tímid i comença (gràcies al professor Kealing) l’aventura de club dels Poetes, i això el fa pensar lliurement a Neal, el que li fa convertir-se en actor, el seu somni, que mai ha fet per culpa de son pare. Per això Neal passa al segon nivell o convencional, a etapa ja que Neal es fa actor gràcies als pensaments del seu mestre i la persistència dels seus amics per a que es convertís en allò que desitjava, allò que el fa que el consideren, allò que esperen de ell. Finalment, Neal davant l’autoritarisme de son pare, passa al tercer nivell i 6a etapa, on ja li dóna igual la opinió del seu pare ell, vol realitzar els seus somnis, els seus ideals, la seua pròpia moral i la defendrà fins a la pròpia mort.
 
-          Tom:
Xic tímid i nou al col·legi, al principi coneix a tot el grup d’amics de Neal, però no es relaciona amb el grup perquè pensa que tal vegada això li donaria problemes. A més el a soles estava per a aprendre, estudiar i complaure els seus pares, però el pensament lliure el fa pensar i canviar d’opinió. Keating i els “poetes” el fan comprendre que la vida és massa curta com per a obeir les ordres d’altre, per això Kolhberg el classificaria al principi en la 1a etapa convencional, en la 2na etapa egocèntrica ja que creu que el correcte es complir el deure, però finalment lluita per el seus principis ètics, fins i tot per això que al principi no creia, i dóna la cara pel senyor Keating i pel mort Weeal entraria al tercer nivell postconvencional 6a etapa, la qual defineix els principis moral i ètics  i creu en el seu professor, aquell que li ha ensenyat a viure la vida.

Aquesta pregunta engloba la 5: Analitza el comportament dels protagonistes i valora’l a nivell moral.

2- Quina proposta moral fa servir el professor Keating? És responsable del que passa? Argumenta el que penses

El professor Keating en la meua opinió no és un professor que li comprenen en eixa societat, és a dir, la manera d’ensenyar de Keaging erea molt peculiar, que anava en contra dels valors de l’escala. Keating fa als seus alumnes, lliures pensador. “Solament quan somniem tenim llibertat, sempre serà així”. Eixa és la frase que vol que els seus alumnes aprenguen, defut a què no és pot crear un llibre de normes morals, el professor Keating ensenya las seus alumnes unes propostes ètiques que ell creu que és fonamental, vol que els seus alumnes facen alguna cosa extraordinària. No vol artistes, sinó lliures pensadors, i que gràcies als seus pensaments facen alguna cosa meravellosa.

Ensenya com hi ha moltes persones com l’autor Evans (del llibre) que arribar llarg no significa viure la vida, sinó que és tot el contrari, és molt pitjor morir sense haver viscut, amb les teues pròpies normes ètiques.

3- Quina ètica queda reflectida en la pel·lícula?

La meua proposta es basa en viure la vida segons tu vols viure-la, lluitar per a trobar el teu jo interior, la teua pròpia veu. Vol que visquen la seua pròpia vida amb ganes, amb passió i d’aquí naix la seua famosa frase “Carpe Diem”. Vol fer veure que ne coses que pareixen tant distintes com l’esport i la poesia, es pot mesclar i un gran atleta por arribar a ser un gran poeta. Trau el talent interior que cadascú té amb una teràpia de xoc que fa reflexionar als alumnes. Aquests pensaments lliures i normes ètiques fan canviar d’actitud i pensament a Neal i els seus amics que creen eixe grup de poetes en contra del col·legi per a expressar els seus pensaments, per això el senyor Keating no tenia en compte que tots eixos pensaments a eixes edats podien revolucionar a l’adolescent i anar en contra de la societat com és el cas de Neal i el seu pare. Però en aquest aspecte el mestre no té la culpa, és a dir, ell a soles volia que cadascú tinguera un pensament lliure, no que es revelara contra la societat i contra son pare, i Neal al vore que d’haver aconseguir ser actor a tornar a obeir a son pare, decideix plantar cara i amb la negativa decideix suïcidar-se.

4- Quina moral vol transmetre l’institut?

L’institut és una prestigiosa escala, on segons ells els millors alumnes van a les prestigioses universitats d’Oxford i Howard. Per això la moral que transmet és una moral estricta amb unes normes que mai es poden trencar, no permet que ningun tipus de escàndal afecte al col·legi i per això el comentari de Charlie al final de la pel·lícula: “Col·legis com aquest amb escàndols com estos s’arruïnen i desapareixen”. Les normes són clares i segons el director, aquestes normes fan que isquen d’allí alumnes brillants, però a l’hora de la veritat es veu que a soles isquen alumnes que no segueixen la seua pròpia ètica moral i obeeixen a unes normes perquè sí, sense raons, vivint una norma sense saber perquè la estan complint. Les normes morals són necessàries però davant d’eixes normes sempre estarà la consciència moral aquella que és capaç de jutjar els actes segons els actes i no les normes, no hi ha que complir això que no es pareix correctament moral, però sense sobrepassar unes normes morals establides.

6- Volem jóvens repetidors en compte de persones pensants?

Jo crec que cada jove té un pensament diferent gràcies al lliure pensament que trobem en una democràcia, però no té sentit el que fem, nosaltres ens considerem que som únics i que cadascú té unes característiques diferents, però en aquesta societat consumista, l’avarícia dels superiors ens fan convertir-nos en copies uns dels altres, volen influir en vestir la mateixa roba, en els mateixos gustos musicals, inclús en la mateixa forma de ser. Però això no ens fa pesar que som repetits: cada jove té, com diu el senyor Keating, una inspiració, un talent i una veu interior que ens fa fer coses extraordinàries, per això tenim que ser més persones pesants i menys copies per a demostrar als que creuen que no, que els joves tenim uns principis morals molt grans, que som capaços de defendre fins inclús a la mort i que lluitem per els nostres somnis i els nostres ideals més que ningú, perquè som únics, amb un lliure pensament i que no volem que s’influïsca en ell.

7- La pel·lícula posa en dubte tots els rituals dels col·legis, les aules, les bandes, ritus, camps esportius, barrets a l’aire, beques de fi de curs, orles, actes acadèmics formals estil molt nord-americà.

Els ritus tenen una finalitat?

Para mi els ritus si que tenen una finalitat, si no es farien mai, les institucions com ara el col·legi instaurien uns ritus. Com ara les normes o les instal·lacions del camp esportiu per a un objectiu, i eixe objectiu es la d’aconseguir que amb eixos ritus i eixes normes els alumnes aconsegueixen viure en una societat respectant unes normes, els ritus no estan perquè sí,  estan perquè es reconoguen, que celebrant o complint eixos ritus, la resta del món el tinguen en compte amb eixos ritus característics d’una institució o cultura determinada.

8- Quina escena de la pel·lícula t’ha agradat més? Per què?

A mi sense dubte, la escena que més m’ha agradat és la escena final en tot el grup dels poetes morts liderat per Tom segueixen definitivament els seus principis morals i ètiques i se pugen damunt de la taula per a donar suport davant la injustícia que s’estava comés amb el senyor Kealing.

És l’escena que més m’agrada perquè és veu com la consciència moral actua damunt de les normes establides pel centre, ells pensen com el seu capità Keating és jutjat per una cosa que ell no havia fet, però es reflecteix molt be com el lliure pensament que volia impolsar als alumnes dona efecte, els professors i pares pensen que el senyor Kealing ha “tacat” el cervell als alumnes i fills amb bogeries del pensament i de perseguir el seu somni, però allò que es veu de veritat és com un professor aconsegueix traure a la llum eixa veu interior que tenia cada alumne. Imposen la seua consciència moral davant els obstacles com ara el professor de literatura i director que volen que baixen de la taula, però no entén que els alumnes han considerat i han posat per davant la seua moral, la seua pròpia moral que els diu que ha de fer i que no ha de fer davant d’una injustícia per la qual s’entén que la culpa no la té Keating, sinó les normes estrictes que hi ha tant en el col·legi com en la societat.

9- Com apareixen presents al llarg de la pel·lícula els quatre principis de l’Acadèmia Walton?

Davant la pel·lícula es veu com davant tota la trama els quatre principis estan present:

1. -          L’honor de l’escola per damunt de tot, es veu clarament que quan passa el suïcidi de Neal, el director vol recuperar l’honra de l’acadèmia esbrinant  els culpables
2. -          Després la tradició, on es pot vore com tant el alumnat com el professorat estan subjectes a una tradició, a la qual les normes d’ensenyament no s’havien canviat mai fins que va arribar el senyor Keating
3. -          També ens trobem amb la disciplina, on vegem clarament les normes tan estrictes que hi ha en la acadèmia, com anar-se’n a dormir a una hora determinada o l’oració al principi de dinar
4. -          I per últim, la grandor del centre que és recorda contínuament que tenen la sort d’estudiar a la prestigiosa escola de Wattford, lloc on només estudien brillants alumnes i que la majoria d’aquests, gràcies al centre estudien després en universitats com Harvard o Oxford.

10- Quin és el missatge que el professor Keating vol transmetre als seus alumnes? Com ho fa?

Carpe Diem, Kealing en les seues classes ensenya als alumnes que han d’aprofitar cada moment com si fora l’últim, han de saber que cada segon de la seua vida s’ha de gaudir, per a ensenyar-ho els fa diferents classes d’activitats que no són normals en la literatura, com ara fer futbol o jugar en equip, per a ensenyar que la poesia, com tot en la vida, hi ha que viure-la amb passió, amb excitació perquè si la poesia no la recites amb ganes, tot en la vida ho faràs sense ganes. Hi ha que aprofitar el present, perquè mai saps allò que t’esperarà al futur, i això té molt a veure amb el seu pensament liberalista.  Hi ha que atrevir-se a canviar les coses per a viure-les tal i com nosaltres volem viure-les, no hi ha res impossible per a ningú. Keating vol que es sorprenguen amb cada cosa nova que aprenen, perquè si no ho fas, perdràs la il·lusió de la vida.

11- Com reaccionen els alumnes davant de la proposta de Keating? Quines conseqüències té per a ells? Qui és l’alumne que no ha sabut descobrir el verdader sentit del missatge de Keating?

Els alumnes al principi no es creuen el que passava, mai havien tingut un mestre d’eixes característiques i amb eixos mètodes, però davant eixa mentalitat tan liberal i tan impròpia als professors d’eixa època, el van acceptar be fins al punt d’involucrar-se en el paper de poetes. Però al viure eixa nova fama de pensar que els va revolucionar de tal forma que al final van tindre unes conseqüències nefastes per a ells... Neal va suïcidar-se davant la tirania del seu pare i els demés van ajudar al senyor Kealing menys un, Cameron, que al vore a la situació a la que s’havia aplegar va trair-los a tots i no va entendre el sentit del pensament i la llibertat de Kealing sinó que va entendre que es va suïcidar precisament perquè el pensament de llibertat no el deixava viure en eixa societat que t’atrapa en unes normes exigides a banda d’estrictes.

12- Què significa “El club dels poetes morts”?

Es dedicar la vida únicament per a agafar el millor. Significa emocionar-se davant les coses. En la poesia em de dedicar-nos a entendre el poema, i la vida igual: hi ha que assaborir-la per a saber realment el que es sent al recitar al llegir un poema o a viure cada instant com si no haguera demà.

13- Quina frase o vers, dels que cita Keating, t’ha cridat més l’atenció?

“Mientras viva seré el rey de la vida y no el esclavo”

Esta frase diu en altres paraules: “Carpe Diem”; és a dir, no hi ha que penedir-se dels fets, perquè fet, fet està. Hi ha que viure cada moment més especial que el anterior, aprofitant el moment d’ara, el teu present perquè aquest precís instant no tornarà enrere, i j és poc el temps  que et queda com per a què ningú t’estiga donant ordres.

14- “Viure a consciència…

extraure tot el moll a la vida…

per a no descobrir,

en el moment de la mort,

que no s’havia viscut".

Estos versos constituïxen el carpe diem segons Thoreau. Com t’interpel·len estes paraules?

Estes paraules tenen molt de significat que hi ha que tindre el compte, doncs viure el present significa prendre les regnes de la nostra vida, gaudir de cada instant i cada situació que ens esdevé, sense preocupar-nos pel que passarà demà, o lamentar pel que deixem de fer ahir. Això no vol dir que visquem una vida de llibertinatge, ni de bon tros, sinó que hem d'actuar amb el cor en les nostres accions de l'ara (present) concentrant tota la nostra força i energia en viure plenament el moment. Viure cada instant de la nostra vida amb entusiasme i alegria ens ajudarà a viure en plenitud.