CÓM SER FELIÇ?
He comprés que per a ser feliç es necessita amar; acceptar la vida com ve; disfrutar del xicotet, com un bes de bon dia cada matí, i del gran, com un viatge amb la teua família o amics; conéixer-me a mi mateixa i acceptar-me així com sóc: amb les meues manies, els meus defectes (que no ens són pocs) i amb les meues virtuts (que dic jo que alguna que una altra tindré); sentir-me volguda i valorada per aquells que em rodegen i em volen, però també voler i valorar; tindre raons per a viure com si cada dia fóra l'últim i esperar que després d'una tempestat arribe la calma.
També he aprés que la felicitat brolla en el cor, amb 25g de l'afecte, 25g de tendresa, 25g de sinceritat i 25g de comprensió. Que són instants i moments de plenitud i benestar; que està unida i lligada a la forma de veure la gent i de relacionar-se amb ella; que sempre està d'eixida i que per a tindre cal gaudir de pau interior.
Però el més important és, que he comprés que la felicitat no és una meta, sinó un estil de vida.
No hay comentarios:
Publicar un comentario