L'ALQUIMISTA

RESUM

El llibre conta la historia de  Santiago, un humil pastor que vivia en Andalucia,i comença a somniar amb  un tresor que es troba en les piràmides d’Egipte, al mateix temps es posa en camí per a buscar-ho i li van ocorrer  un grapat d’aventures , va coneixer al rei de Tarufa, Melguisedie va  arribar al continent Africà i va coneixer a molta gent nova, entre ells un venedor de cristalls. A Santiago li acompanyarà al viatge un anglès i junts es van trobar una caravana camí a Egipte. Pel camí van conéixer a Fàtima, una jove que prompte s’enamora de Santiago i viurà les seues aventures amb ell. Van ser atrapats per un exercit i consegueixen ser lliurats , al final, consegueixen tornar a Andalucia però sense el tresor quan s’adona de que el tresor que buscava Santiago es trobava en l’església on va tindre el somni del tresor i del viatge a Egipte.

 

L’ALQUIMISTA

L’alquimista és un llibre que et fa reflexionar sobre la vida , es a dir, dels nostres actes, els nostres somnis, el significat de la nostra pròpia vida i dels valors i la predisposició que hem de donar  a certes coses  en la nostra vida. Aquest llibre és un llibre que a les persones adolescents o a les adults més jovens ens plantejen coses com “ que entens tú per felicitat”, “ que faries per a donar sentit a la teua vida si pensares que no té sentit” o sobre tot “ si acceptes la teua vida tal i com és “, es a dir, si t’acceptes tal i com eres.

El llibre amb les primeres escenes em fa pensar en l’inesperada que és la vida, com qualsevol cosa pot ocórrer en el moment  més  inesperat o com el nostre pensament o la nostra personalitat pot variar segons el que ocorrega en la teua vida, perquè a lo millor, com li passa a Santiago, el protagonista, per alguns fets , per xicotets que siguen, ens provoca, la recerca  d’una moral. La història també em fa pensar en la tristesa de la soledat d’una persona, perquè hi ha moltes persones com Santiago , que viu en soledat en el desert, acompanyat de les seues ovelles, però es veu com les seues ganes li fan lluitar per aconseguir la vida que ell vol.

En la vida sempre volem sabem coses, ens atrau lo desconegut, tot allò que per a nosaltres és estrany , la resposta a això desconegut i trobar-nos dins d’eixa resposta a nosaltres mateixos. Tots tenim un tressor en la nostra vida , a vegades ens creem que és alguna cosa molt valuosa i efectivament no ens equivoquem, i creem que el tenen els altres quan el tresor més valuós està en nosaltres, en la nostra forma d’estimar a  les persones , en el coratge en front d e les adversitats, o per a lluitar contra allò que ens fa mal i creem que és bo, perquè si nosaltres  aprenem a valorar el nostre interior, tindrem “ peu i mig “ en la recerca de la nostra felicitat. El tresor és la pròpia vida que ens han regalat i estem rodejats de vides de altres persones, com el protagonista , que aprén que lluitant pels seus tresors ( les seues persones volgudes ), trobarà el significat de la seua pròpia felicitat, del seu propi tresor. Els xicotets detalls que tenim amb les persones, podem marcar la teua vida per sempre i normalment, aquelles persones que mai pensaries que formarien part de la teua vida són les més importants amb el pas del temps. Però tot això , la nostra felicitat no depèn d’eixes persones, sinó  depèn de tu mateix, està en les teues mans poder canviar la teua vida, rodejar-te dels mateixos tresors i poder tindre una vida que sempre has desitjat a nivell de persones que et rodegen.

Totes eixes decisions que tenim que prendre, totes eixes formes d’actuar són els que marquen la nostra vida. Totes les nostres accions estan remarcades i la majoria d’elles definiran el nostre futur, per això hem de viure d’una manera intensa la nostra vida, hem de posar-li tot el sentit  a totes les nostres accions , però això no significa que actuem d’una manera egoista i  no més “ posant-li ganes” a les teues accions que no més a tu et porten profit i que a més a soles busquen el seu profit, hi ha que actuar a vegades d’una manera egocèntrica, en la que busquem que tots guanyen el màxim  bé comú, i sobretot per guanyar tu, i després actuar d’una forma social, només atenint a les conseqüències de les normes, es a dir, actuar segons les normes perquè així tots ens aprofitem dins d’un codi moral. Però  a vegades, encara complint les normes  i tenint la nostra vida calculada, ens adonem que sofrim, sofrim les errades que cometem perquè no som perfectes, cometem errades i aquestes errades i el seu corresponent càstig ens porta a la por, ens produeix eixa situació que no ens porta a ser feliços, però hem de ser conscients que per culpa de les nostres errades no som feliços; no som feliços per la nostra pròpia culpa. A vegades pensem que la nostra vida està be, és la perfecta, i que no hi ha que canviar res d’ella perquè creus que si canvies alguna cosa de la teua vida, anirà a pitjor però això només és por a aquell que no coneixem, tenim por de si ens pot ocórrer alguna cosa roïna i a vegades, lo millor que ens pot passar en la nostra vida són per causes que creiem que serien perjudicials per a la nostra vida.

Allò que més destacaria del llibre són la importància que dóna als valors com la valentia, al no desconfiar de gent que a priori pareix perillosa però que en veritat són bones persones. Com diu una frase “el que lluita i sofreix, es recompensat amb la vida” a aquesta vida hi ha que ser prudent amb les coses que es fan i que es diuen, però sobre tot hem de ser valents no rendir-se davant de les adversitats.

A vegades eixes adversitats poden ser persones que només busquen la infelicitat per a tot el món o amb obstacles però mai hi ha que desistir en el intent de ser feliç, perquè jo sóc dels que pensen que no hem de rendir-nos si volem ser feliços, que primer hi ha que passar per camins difícils, obstacles durs que et prepara la vida per a que així pugues ser feliç del tot.

L’ètica i la moral estan molt relacionades amb el  llibre, en la meua opinió, ja que Santiago el protagonista ens guia per la seua ètica pròpia, segueix una conducta moral per a salvar el seu amic anglés i a Fàtima de l’exèrcit, les normes o la conducta més prudent li haguera dit que nos es guiara pel seu instint i continuara el camí d’un tresor que li va  aparéixer en un somni, i gràcies a la seua ètica va aprendre que el pas a conéixer allò que no és roí i que la teua vida pot canviar gràcies als teus actes, perquè tu decideixes el teu destí i si tu creus en tu mateix, tu seràs el capità del teu propi destí, dels teus propis actes, de la teua pròpia vida.

PRECEPTE DEL MES DE MAIG

Qué és la vida?

http://issuu.com/rafagarceran/docs/sentido

Difícil pregunta. Resposta complexa. Ens plantegem qüestions que ens ajuden a ser més feliços i a sentir-nos més realitzats en el nostre dia a dia. Constantment busquem un sentit a la nostra vida; un bon treball, un pis, formar una família, una parella, ect. Tindre aspiracions, sons, projectar-se un futur i posar-se metes per a aconseguir és meravellós. El problema està en que si estes metes són sempre coses externes, en el moment en què s'aconseguixen (o no s'aconseguixen) t'omplis d'una sensació de frustració i fracàs. És per això que el sentit de la vida de cada persona depén de si mateixa, no de les coses materials i dels ideals de la societat.

L'HOME EN BUSCA DEL SENTIT

L'HOME A LA CERCA DEL SENTIT

RESUM

El llibre "El home a la cerca del sentido" és una narració escrita per Viktor Frankl, presoner en un camp de concentració nazi d'Auswitz, el qual narra el dia a dia del seu nou tipus de vida, on haurà de lluitar per la seua supervivència ja que era maltractat, igual que a la resta dels presoners, físicament i psicològicament.

Estos maltractaments eren propiciats pels guardians del camp, els quals no eren iguals, uns tenien un caràcter sàdic, altres es trobaven en un nivell inferior a estos però eren molt severs, i finalment, una minoria, els que sentien llàstima pels presoners. La vida en el camp era molt dura, ja que sentien enyorança per la seua família i el seu llar. També patien desnutrició degut a la mala alimentació que rebien. En definitiva, els presoners s'havien quedat sense sentiments a casusa del tipus de vida que portaven allí. Tot este patiment només es podia combatre quan se li trobava un sentit a la vida.

Finalment, una vegada finalitzada la guerra, els presoners són alliberats del camp, però estos no senten l'alegria de ser alliberats ja que havien perdut els seus sentiments. La segona part del llibre consistix en una sèrie d'idees que planteja Frankl a partir de la seua experiència relacionades amb la logoterapia.

El llibre "El home a la cerca de sentido" és una reflexió sobre la busca del sentit de la vida en les pitjors condicions i situacions que al ser humà se li pot sotmetre. Quan parlem de condicions, fem referència a la pèrdua del contacte humà amb els familiars, a la desnutrició, la pèrdua de les seues possessions materials, i finalment, i possiblement la més important, la pèrdua completa dels sentiments.

D'altra banda, al parlar de situacions ens referim a treballs forçosos sense cap tipus d'atenció o preocupació, i inclús o podem interpretar com un menyspreu al cos humà. En relació a açò, trobem el maltractament, tant a nivell físic, en palisses (que portaven gas i forns crematoris, com a nivell psicològic, el dolor emocional (insults que a vegades arribaven a fer molt més dany que qualsevol palissa, o el fet de ser un simple nombre per a ells) , la pèrdua d'il·lusions, d'amor, de l'humor...

A tots estos factors negatius, uns pocs presos, aconseguien traure el costat positiu, com l'amor als seus familiars, motius essencials per a no rendir-se, també l'apreciar coses que abans no valoraven (un capvespre li pareixia els pareixia el més bonic que havien vist mai) o el sentit de l'humor, molt útil per a sobreviure, ja que quelcom et traga un somriure en el fons del nostre interior és quelcom esencial.

A continuació, relacionaré aspectes del llibre amb conclusions i idees que podem arribar a pensar.

Quant a la primera fase, "el internament en el campo", podem observar que el sentiment d'angoixa es troba present des del primer moment, ja que alguns, en el tren on els traslladaven al camp, temien el que posteriorment succeiria.

Altres, tan sols apareixia en ells este sentiment degut a la situació en què es trobaven (estrets i sense lloc per a respirar) i sense tindre el menor dubte que el que els esperava, ja que alguns tenien una certa esperança de tornar a les seues cases (majoritàriament els xiquets).

Cal destacar que este sentiment també ho van sentir en la primera selecció, on es trobaven 1100 presoners en una barraca en què només cabien 200, i eren cridats i triats, d'una banda, els que pareixien malalts o dèbils físicament, els quals anaven a la cambra de gas, i d'un altre, la resta tindrien la "suerte" de ser utilitzats per a treballar. Sincerament, no hauríem de considerar sort, ja que les tasques que realitzaven podien interpretar-se com un suïcidi diari.

Als presoners, al portar-los al camp, els deixaven sense pertinències, on es mostra com els "desnudan" materialment ja que els arrabassaven tota possessió.

D'altra banda, els allunyaven de les seues famílies, el seu trabajo... coses que psicològicament els afectaven ja que eren essencials, era un canvi radical.

Com bé resumix l'autor en el llibre, la carència psicològica i material és crida "existencia desnuda".

Arran d'açò podem observar com molts presoners perdien totes les seues il·lusions. En estos moments, començava a augmentar el sentiment de desesperació, per la qual cosa molts presos tiraven la tovalla i decidien acabar amb eixe calvari "Lanzándolo contra l'alambrada" (Viktor F. va decidir no fer-ho perquè tenia l'esperança de sobreviure) , esta era la manera més fàcil de suïcidar-se.

Pel que fa a la segona fase, "La vida en el campo", el primer a destacar és l'enyorança pels sers volguts, que es traduïen en un sentiment d'apatia acompanyada de nostàlgia. Amb el pas del temps, els presos començaven a repugnar la realitat que vivien i no sentien ni pietat ni horror. Esta és la primera mostra de com els sentiments començaven a desaparéixer. Com hem vist, la qual cosa més desitjaven els presoners, era que arribara la nit ja que somiant era l'única manera d'evadir-se de la realitat i la majoria dels sons eren malsons, però al cap i a la fi era millor que la realitat que patien.

Un altre aspecte important que observem en els presoners és el costum, és a dir, estos ja no apartaven les seues mirades quan veien com maltractaven un company (els seus sentiments s'anaven esfumant) . En relació a l'anterior, un dels temes més importants és el maltractament. Tots els presoners ho patien físicament, però el dolor que produïa comparat amb els insults que rebien era inferior ja que estos arribaven a fer molt més dany, destrossaven els presoners psicològicament, la qual cosa ho podem traduir en dolor emocional.

Un altre factor de gran importància és l'home ja que els presos patien desnutrició i açò portava a molts que sabien que no durarien molts, a triar el plaer de fumar tabac en compte de prendre mig tassó de sopa. El menjar servia de tema per a animar-se entre els uns i els altres, encara que realimente no tenien una finalitat útil ja que només eren il·lusions. Arribat a este punt, podem veure com molts dels presos s'havien plantejat escapar-se i aconseguir la llibertat que tant enyoraven i com bé ens mostra en el llibre, V. Frankl ho va intentar.

Un dels factors de major rellevància que cap presoner havia de perdre si volia eixir d'allí amb vida, era la Fe, i qui la perdera, estava condemnat, perquè per a ells, l'únic sentit de la vida era lluitar contra la mort. La poca sort que es podia tindre en una situació així era caure malalt, ja que no havien de treballar (este va ser el cas de V. Frankl) . A pesar de tot açò, els presos posseïen la llibertat interior, és a dir, podien decidir com actuar ja que això no se'l robava ningú.

L'últim a comentar d'esta fase són els diferents tipus de guardià que hi havia. D'una banda, trobàvem els sàdics, els quals disfrutaven maltractant els presoners, també estaven els que eren molt severs, i finalment i en menor grup, els que sentien llàstima i ajudaven als presoners. Este últim tipus ens dóna a entendre que encara trobàvem a algun "ser humano" entre ells.

Per a finalitzar la primera part, tractarem la tercera fase: "Después de la liberación". Una vegada alliberats els presos, veiem com estos intenten alegrar-se però no poden i era una conducta que havien de tornar a aprendre Podem pensar que tot el patiment que molts presoners van patir els va causar un trastorn psicològic i van passar d'oprimits a opressors

Una frase que crida l'atenció és: "Una vida l'últim i únic de la qual sentiu consistiren a superar-la o sucumbir, una vida per tant el sentit de la qual depenguera, en l'última instància, la casualitat, no mereixeria en absolut la pena de ser viscuda. Esta frase ens dóna a entendre que esta vida no és un obstacle, un repte o una prova. Si li donàrem eixe sentit, seria angoixós viure, ja que dependríem de superar el dia a dia, i l'essència autèntica de la vida és buscar-li un sentit, proposar-nos uns fins, unes metes i dur a terme els mitjans necessaris per a aconseguir-ho.

La segona part del llibre és la logoterapia, la idea que extraiem és que hem de tindre esperança i ser positius en la nostra vida, és a dir, trobar-li un sentit últim a estes coses o persones per les quals viure. En relació a la logoterapia trobem la voluntat de sentit, la qual ens impulsa a descobrir-li un sentit definitiu a la vida ja que si no és així, podíem caure en una frustració existencial. Un exemple en relació a l'actualitat seria, al trobar-nos en una situació semblant a la dels presos, és a dir, quan estiguem en una de les pitjors situacions, lluitar contra la mort i reflexionar de la fortuna que tenim de ser vius.

Arran d'açò, es parla del terme neurosi neoogena, la qual quan apareix en nosaltres, dóna a entendre que tenim conflictes morals i la seua solució és la logoterapia. Hem vist que la logoterapia, la voluntat de sentit i la neurosi noogena es troben en un cercle en el qual estan relacionades, és a dir, la legoterapia consistix a trobar sentit a la vida, la voluntat de sentit és la busca per part d'home i al veure que ho intenta buscar i no pot, apareix la neurosi noogena que s'ha de tractar amb logoterapia.

Més avant apareix la noodinámica, que consistix en un equilibri intern, és a dir, quan res ens pertorba de manera psicològica.

El següent terme és el buit existencial, o el que entenem com un buit interior, i que es veu present durant la major part del llibre en els presos quan patixen una pèrdua de sentiments; açò també pot succeir en l'actualitat, per exemple, una persona que haja perdut a un dels seus sers volguts pensa que no trobarà a un altre igual, per la qual cosa perd l'esperança.

En el que es referix al sentit de la vida, hem de dir que es dóna en un moment donat i en cada individu en concret en el que l'important és que cada un tinga un sentit propi de la seua vida. L'essència de l'existència està relacionada amb el concepte anterior i en esta, el ser humà és el responsable d'atribuir-li una finalitat a la seua existència i si és capaç d'interpretar-la.

Apareixen també el sentit de l'amor i del patiment i com a cita en el llibre: "el amor constituïx l'única manera d'agarrar a un altre ser humà en el fons del seu corazón", és a dir, l'amor és el mig de captar l'essència d'un altre ser humà, entendre-ho de la manera més profunda que hi ha. D'altra banda hem de donar-li un sentit al patiment (per exemple una malaltia) .

El logograma, un altre concepte important, ho entenem de manera clara amb l'exemple del llibre i és molt útil per a la nostra vida ja que hem de viure-la com si estiguérem a punt de morir.

El suprasentit, per la qual cosa ens fa entendre, estaria present en la ment de moltes persones actuals, és a dir, aquells que qüestionen Déu. Per quin Déu permet que ocórreguen coses roïnes? Quant al concepte de transitorietat de la vida, crida l'atenció: "nada del passat està irrecuperablement perdido", açò es produïx des de fa segles fins a l'actualitat, i l'exemple més clar és com mantenim viu en el record a un ser perdut. A partir del que diu la logoterapia com a tècnica, la qual fa present l'ansietat anticipatoria, observem que es produïx en moltes situacions de la realitat i que hem d'evitar, per exemple, la por de no entrar a un quart fosc pel que puga arribar a passar.

Pel que fa a la crítica de pandeterminismo, hem de dir que estem d'acuerdo,ya que l'home es proposa fins i metes i ha de complir-los, no pot estar sotmés a coacció, és a dir, no ha d'haver-hi res que t'impedisca dur a terme els teus actes, encara que en algunes situacions de la realitat açò no es produïsca.

Finalment, Viktor Frankl parla del credo psiquiàtrica i hem de recolzar-ho perquè tots els sers humans tenen dignitat, si no en l'actualitat es continuarien utilitzant mètodes ortodoxos per a acabar amb la vida de les persones.

Quant a la psiquiatria humanitzada hem de dir que estem d'acord perquè actualment l'home depén de les seues decisions i no de les seues condicions.

Per a finalitzar, mencionem la importància de la conducta, concretament en la capacitat d'adaptar-se al mig, és a dir, al conjunt d'accions que permeten sobreviure a un ser viu, de respondre a determinades situacions a fi de mantindre, cuidar i desenrotllar la vida.

Açò està relacionat amb la capacitat que tenen els presos d'adaptar-se a eixes situacions i el més important, a sobreviure en unes condicions precàries, ja que no tots van aconseguir adaptar-se i van fracassar en l'intent.

A açò també hem d'atribuir-li la consciència; d'una banda, la consciència del que els rodeja, en el caos del llibre, devien de ser forts per totes les situacions que vivien.

D'altra banda, parlem de la consciència com el món interior del subjecte a què només pot accedir ell mateix, la qual cosa es reflectix en el llibre quan van perdent els sentiments i quan s'evadien de la realitat per mitjà dels seus pensaments i sons.

Cal destacar que desenrotllen una conducta conscient, és a dir, conductes apreses que sorgixen arran de la inadaptació al mig, en este cas, arran del camp de concentració, per la qual cosa molts va causar trastorns psicològics que es van derivar en una conducta basada en les repressions als altres.

En definitiva, com hem observat "El home a la cerca de sentido" és un llibre carregat de gran valor filosòfic i que ens fa reflexionar sobre el significat de la vida, per la qual cosa propose que vos formuleu esta pregunta: Quin significat té la teua vida?

PRECEPTE D'ABRIL

CÓM SER FELIÇ?

He comprés que per a ser feliç es necessita amar; acceptar la vida com ve; disfrutar del xicotet, com un bes de bon dia cada matí, i del gran, com un viatge amb la teua família o amics; conéixer-me a mi mateixa i acceptar-me així com sóc: amb les meues manies, els meus defectes (que no ens són pocs) i amb les meues virtuts (que dic jo que alguna que una altra tindré); sentir-me volguda i valorada per aquells que em rodegen i em volen, però també voler i valorar; tindre raons per a viure com si cada dia fóra l'últim i esperar que després d'una tempestat arribe la calma. 

També he aprés que la felicitat brolla en el cor, amb 25g de l'afecte, 25g de tendresa, 25g de sinceritat i 25g de comprensió. Que són instants i moments de plenitud i benestar; que està unida i lligada a la forma de veure la gent i de relacionar-se amb ella; que sempre està d'eixida i que per a tindre cal gaudir de pau interior.

Però el més important és, que he comprés que la felicitat no és una meta, sinó un estil de vida.

MEMENTO

1.       Comenta els aspectes que més t’han cridat l’atenció de la història

Allò que més m’ha sorprès és que la història de Sammy Jankis siga la seua pròpia, que la seua dona hagués sobreviscut a la violació i que el sofriment de la dona de Sammy, haja sigut la seua pròpia dona la que ha sofrit. Es descobreix que Sammy, tan nombrat, és un estafador i qui va matar la seua dona, inintencionadament, fou Leonard.

Per tal de demostrar açò cal fixar-se en dos moments clau d’a penes uns segons, aquests moments són quan Sammy està internat, durant un segon és Lenny el que està internat i que en realitat Lenny no persiga la seua dona, sinó que li passa una injecció d’insulina.

També hi ha una altra situació que em crida l’atenció i aquesta és quan per exemple Natalie i el treballador de l’hotel s’aprofiten de la malaltia de Lenny.

Altre moment de la pel·lícula que m’ha impactat ha sigut el punt al que arriba la tristesa de perdre una persona volguda. Lenny sent un gran dolor i necessita sentir-la prop, com si encara estiguera però més endavant és dona compte de què la vida segueix i tracta de passar pàgina cremant les seues coses.

Finalment cal destacar el complex sistema que elabora de notes, tatuatges i fotografies que idea per tal de tindre una vida organitzada amb la possibilitat d’arribar al culpable de la mort de la seua dona.

2.       Comenta els aspectes que més t’han cridat l’atenció de la personalitat de Sammy, Lenny i la dona de Sammy

Lenny

Allò més destacable és l’amor que sentia per la seua dona, un amor que era molt gran i put, ell faria qualsevol cosa per ella. La recorda com si fora perfecta. Tota la seua vida gira entorn a vengar la seua mort.

Té una gran seguretat en ell mateix, creu que té el control de la seua vida, i no va gens mal. Abans de l’accident destaca com una persona ordenada i ordenada. Molt observador i amb molts recursos per al seu treball, i açò serà una peça clau per afrontar la seua malaltia.

Sammy

Pareix un home tranquil i amable, no pot crear nous record com Lenny, però es sorprenent com pot recordar coses difícils, com posar-li la injecció a la seua dona, si les ha aprés abans de l’accident. Lenny compren més tard com hauria de sentir-se aquell home, era un bitxo raro.

La dona de Sammy

És una dona normal i corrent que vol al seua home i l’accepta tal i com és. La situació de la investigació comença a canviar-ho tot a fer-li dubtar. Açò fa que comence a destruir per dins. Dubta si Sammy fingeix. Si no fora així acceptaria al nou Sammy però el no el té tan clar. Comença a provar a Sammy, volia recuperar al seu home que ella volia. És destacable el treball incansable per recuperar a Sammy, però la desconfiança que sent també és important. Fins que el deixa a soles, i això sí que em pareix molt egoista.

3.       Per què la pel·lícula avança cap arrere?

La línia temporal de la pel·lícula és un tant complexa.

La pel·lícula comença pel final i va donant sal cap arrere. També hi ha algunes escenes en blanc i negre que avancen amb normalitat. El resultat d’açò és que primer veiem les conseqüències d’alguna cosa i després entenem les seues causes.

El director el que vol és fer que ens sentim com es sent Lenny i ens fa entrar en la seua vida i fer que desconfiem de tots. A més el que fa amb aquesta història és aconseguir més realisme.

4.       Lenny vol demostrar que els problemes de memòria de Sammy no són físics, sinó psicològics, per no pagar el tractament.

Descriu el tipus de proves a que es sotmès Sammy i els resultats, quins són els resultats?

Leonard investigava fraus en els segurs, vol descobrir que la malaltia de Sammy és mental. Els metges diuen que existeix una malaltia que és la pèrdua de memòria recent. Per això Lenny decideix fer-li probes. La prova consistia en que Sammy tenia uns objectes damunt d’una taula dels quals tenia que fer tres. Alguns donaven la corrent i altres no, per tant, per repetició, calia que aprenera quins donaven la corrent i així evitar-los. El resultat és que Sammy no pot aprendre la repetició i aleshores la seua malaltia és psicològica i no respon als condicionaments i per tant, el segur no incubria la malatia.

5.       Quina espera la dona de Sammy al posar a prova el seus marit?

La dona li posa dos proves, amb elles vol comprovar si en realitat fingeix. Per a la primera es basa en els instints bàsics com la fam. Demana a Sammy que amague menjar per la casa i després deixa de donar-li menjar per a que anara al lloc on havia amagar el menjar, però la resposta va ser negativa.

Més tard quan Lenny li diu que el problema és mental i que podria tornar a ser el d’abans, decideix posar-li la prova definitiva per a vore si es pot curar o acabar el sofriment.

La dona li demana que li posa la injecció. Ella està segura de que ell la vol i per tant, si tantes injeccions poden matar-la mai deixaria que ocorrerà si el problema no fora irreversible. Ella només volia saber la veritat per a esperar al Sammy que era un passat no molt llunyà, o voler al nou Sammy.

6.       En la pel·lícula el protagonista defèn que la memòria no és una font objectiva d’informació sinó una interpretació que deforma la realitat. Lenny, es recolza en els fets, estàs d’acord amb ell?

En la meua opinió potser que Lenny tinga part de part de raó. La memòria no és sempre una font objectiva. Nosaltres podem influir en els records, canviar de manera inconscient les coses que hem vist que han passat per allò que ens agradaria que haguera passat.

Amb els fets açò no passa, els fets són font segura i reial però pot canviar també la forma d’interpretar-los.

Però per a Lenny els fets poden variar ja que només depèn d’allò que té apuntat i en allò apuntat poden influir molts factors així com entendre sense poder contratar allò que posa i la possibilitat de manipulació.

7.       Parla de la funció de la memòria i el record a la pel·lícula

Subestimem aquelles coses que tenim i que potser si no les tinguérem la nostra vida no seria la mateixa.

La memòria i els records es podria dir que són el centre d’aquesta pel·lícula. El protagonista no pot crear nous records a causa d’un accident, ara utilitza un conjunt de notes, fotos, tatuatges, per tal de construir una memòria artificial que siga útil per a analitzar les coses que van passant. El protagonista diu que la memòria és secundària, que allò important són els fets.

També veiem el tema dels últims records, i d’una memòria que tenen d’abans de l’accident per la que Sammy posa tots els dies la injecció d’insulina. Una cosa tan insignificant com pot parèixer un record, com a resposta dels condicionants pot en la pel·lícula salvar a la dona i es que tota la pel·lícula parla de la memòria i els records i tracta a fer-nos sentir com si no tinguérem memòria.

8.       Parla de l’aprenentatge per instint i per memòria.

A la pel·lícula podem veure com Lenny si que respon als condicionants és a dir, estableix una rutina que ha aprés i que el permet viure. A Sammy no li passa el mateix, tracten que amb una conducta instintiva aplicada per a “sobreviure” aprenga aquells objectes que donen la corrent i els evite.

L’aprenentatge per instint es tracta de conductes instintives que ens permeten adaptar-nos al medi i així sobreviure.

L’aprenentatge per memòria, s’aprén per repetició i és fàcil d’oblidar.

Sammy no desenvolupa cap aprenentatge durant les proves i Lenny ho fa mitjançant un aprenentatge instintiu.

9.       Analitza les següents frases:

-          La memòria desvirtua, los hechos no.

Teddy intenta convèncer a Lenny de que no pot confiar en els seus notes, fotos i demés, totalment, perquè ningú podria tendir-li una trampa. Ningú pot canviar el que ha passat.

-          Como voy a cicatritzar la herida si no siento el paso del tiempo

Al no poder crear nous recors, té un últim record, la ´´ultima cosa que recorda és la seua dona després d’haver sigut violada i ferida fins a la mort.

Després d’açò no ha pogut crear cap record més per això pareix que el temps per a ell no passa, o millor dit, des d’aquell moment, no ha passa.

-          Tu no quieres la verdad

Lenny es menteix a sí mateix, es inventa la veritat, manipula els fets, els informes policials i deixa les dades que li convenen.

-          Hay coses que se saben con certeza: es la memoria que se da por sentado, siento el mundo y a mi mujer

Lenny no pot tindre nous records, no obstant això té una memòria prèvia i una percepció de la realitat. És una memòria innata i que tot el món té, està basada en els seus records passats.

-          No me acuerdo de olvidarte

Lenny està cremant les coses de la seua dona en un intent desesperat d’oblidar-la. Pensa que així aconseguirà oblidar-la però aquest és l’últim record que té abans de perdre la memòria i per això creu que cremant les coses és el únic mode d’oblidar-se d’ella.

-          Teddy dice la verdad y él apunta: no te creas tus mentiras

Al final de la pel·lícula veiem com Teddy conta a Lenny tota la veritat. Ja havia matat al John G que va matar a la seua dona, però la història de Sammy és en realitat la seua.

Lenny es sent utilitzat i per això escriu “No te creas tus mentiras”.

10.   Què relació té la pel·lícula amb la filosofia?

La pel·lícula té relació amb els temes de psicologia, de la percepció i l’aprenentatge dels que hem estat parlant.

Veiem que la memòria serveis per a aportar el passat al nostre present mitjançant la conducta i el coneixement.

El protagonista de la pel·lícula no té memòria recent i per tant no pot crear nous records. Per això no té la percepció de què el temps passe.

Açò afecta també als seus esquemes perceptius. Lenny té el seu propi punt de vista, tot allò que percep i les noves experiències que viu deuries d’afergir-se als seus esquemes perceptius. Els esquemes s’aprenen i es milloren amb experiència. Lenny no pot millorar el seu esquema perceptiu. Aquest respon a les sensacions i experiències que tenia abans de perdre la memòria. Lenny canvia i es converteix en una persona diferent però ell es sent com si fora encara l'antic Leonard.

També part de relació amb el tema de l’aprenentatge. Veiem la diferencia entre Sammy i Lenny en que Sammy no responia als condicionants, és a dir, no reaccionava davant d’un aprenentatge instintiu mentre que Lenny si ho feia.

EL CLUB DELS POETES MORTS

Rafa, et jure que no he agafat de cap puesto aquest treball, es tot de la meua "collita"

PRECEPTE DE MARÇ

"Si el teu germà actua malament,

parla amb ell, a soles.

Si et fa cas, has salvat el teu germà.

Si no et fa cas,

crida a un altre o a altres dos,

perquè tot l’assumpte quede confirmat

per boca de dos o tres testimonis.

Si no els fa cas, dis-li’l davant de la comunitat"

Cal intentar per mitjà del diàleg la reconciliació. En una comunitat pot haver friccions, discussions, diferents punts de vista i ofenses. L'ofensa produeix dany a la comunitat, però cal reaccionar i buscar com reparar-la.

És important al principi fer un gran esforç per no perdre el teu germà, parlar amb ell, intentar-ho tot, cridar més persones perquè l'escolten, tot a través del diàleg. Només en cas extrem, cal portar el problema a la comunitat.

Cal saber perdonar als teus germans, perdonar és guanyar. Hem de buscar l'acord, la reflexió i no la imposició. Hem dialogar, persuadir mitjançant la paraula i l'exposició de raons, hem de fer servir tots els mitjans al nostre abast per aconseguir el canvi en el nostre germà. Només quan hem fet tot el possible, si ja no aconseguim el canvi, llavors el tractarem com un desconegut.