L'ONA

INTRODUCCIÓ

Alemanya hui. Durant una setmana del projecte, professor d'institut Rainer Wenger se li ocorre un experiment a fi d'explicar als seus alumnes com funcionen els governs totalitaris. Un joc de rol amb resultats tràgics comença. Als pocs dies, la qual cosa va començar com a nocions inofensives, com la disciplina i de la comunitat, es basa en un moviment real: L'Ona. Per al tercer dia, els alumnes comencen a condemnar a l'ostracisme i amenaçant a altres. Quan el conflicte finalment esclata en violència en un partit de waterpolo intramural, el mestre decideix interrompre l'experiment. Però és massa tard. L'Ona està fora de control...

PREGUNTES

1.- Anàlisi dels personatges següents: Tim (el marginat), Marco, Karo, Anke Wenger (esposa de Rainer), Sinan, Llisa, Dennis, Bomber, Kevin, Perdikashi, Jens, Rainer Wenger (professor). Per què es rebel·len en el fons les dos xiques de la pel·lícula? En nom de què? Podries raonar la seua oposició a ‘la Ola’? Quin projecte proposaries com alternativa?

2.- En La Ola es compte el cas (verídic) d’un grup d’alumnes d’un institut que, guiats per un professor, decidixen formar un grup d’aparença feixista (es vesteixen igual, usen una salutació, i exclouen als que no adopten les normes del grup). Els seus ideals són, bàsicament, la disciplina i la fidelitat al grup i al seu líder (el professor). Ara bé: No hi ha en l’actualitat un grau semblant d’uniformitat, per exemple en l’àmbit de les xarxes socials (tuenti, facebook, etc.), en el sentit que s’adopta un estil de comunicació semblant? No ocorre el mateix en la forma de vestir de la gent jove? La gent rebutja, a vegades, els uniformes però després es vesteixen, pentinen, etc.,segons la moda.

3.- Què fa que els alumnes (o, en general, els adolescents) siguen tan receptius a este tipus de grups?

4.- Per què rebutgem grups com els de La Ola, en els que es proposa unir esforços darrere d’una meta comuna de forma disciplinada i cooperativa, i en els que els membres són tractats amb igualtat (sense discriminació per sexe, raça, nivell social, etc.) i es practica la solidaritat intergrupal? Què ocorre amb estos grups com perquè siguen ratllats (en la pel·lícula) de negatius, feixistes, etc.?

5.- Poden existir grups així, sense un ‘enemic’ enfront del qual sentir-se units?

6.- Pot funcionar un grup sense que s’establisquen certs principis o ideals indiscutibles, un líder carismàtic, i certes normes que s’han d’obeir disciplinadament? No funcionen així els partits polítics i tot tipus d’organització (incloent les ONGs)?

7.- És acceptable o no deixar el comandament en mans de ‘personalitats’ que pareixen tindre més carisma que raons?

8.- Té sentit una existència de tipus individualista, en la en la que l’individu particular no sacrifica cap dels seus desitjos i interessos particulars a favor de fins grupals? Té sentit viure fora dels grups? Què és primer o més fonamental: el grup o els individus?

9.- Què és millor, viure en grups forts com els retratats en la pel·lícula, o cada un ‘a la seua bolla’ de forma individual? És sempre pitjor un règim polític autocràtic que una democràcia, com la nostra, en que la majoria passa de la política i va al seu rotllo? Què és millor l’autocràcia o l’anarquia?

10.- En quin moment apareix la violència en la pel·lícula? És inevitable que sorgisca, donat el que està succeint amb ‘La Ola’?

Per a començar l’anàlisi de la pel·lícula “La Ona” vaig a descriure alguns dels personatges que apareixen:

TIM: Tim és el típic xic al que tots el prenen el monyo i tots abusen d’ell. Quan comença a ser un individu d’un grup com L’Ona, s’adona que es feliç i que fins i tot, ell te poder davant els altres. Al ser membre d’aquest grup, pensa que la seua vida ja té sentit, ja que es preocupen per ell. Al vore que eixe grup anava a desaparèixer decideix suïcidar-se, pel motiu que sense tota eixa gent, tots els moments viscut, tot tornaria com abans i perdria tot el sentit que havia aconseguit donar-li a la seua vida.

MARCO: és un dels protagonistes. Ell creia en el grup totalment, pensava que tots els ideals que defenia tenien sentit, ja que un dia va colpejar la seua novia Karo, pels pensaments tan diferents que havien adquirit.

KARO: al principi participava en el grup però poc a poc es va adonant de que eixe grup anava a acabar malament i decideix anar-se’n d’ell ja que cada vegada els ideals que tenien eren més i més feixistes.

ANKE WEGNER: és l’esposa de Rainer, també es professora. Al principi recolzava al seu home, però després es donà compte del mateix que Karo i definitivament l’abandona. A més a més, està en cinta.

SIMON: Un xic competitiu, esportista normal, que quan comença a embolicar-se en l’Ona, canvia la seua manera de ser fins a convertir-lo en un xic agressiu.

LISA: és una xica molt tímida que al integrar-se en l’Ona s’integra amb la gent.

DENNIS: és un xic solidari el qual li compra una camisa blanca a un company perquè no té. En canvi, si seguim el film al final es converteix en una persona a la qui “odia” tot el món. Li canvia completament la seua actitud.

BOMBER: era el típic “xulo” de l’institut. Al entrat en l’Ona, pensa que hi ha coses millors que fer abans de fer dany a algú però aquest dura poc fins al punt de ser una altra vegada com abans: una mena de xic agressiu.

KEVIN: molts el definirien com el típic xic de papà i mamà, ric i manipulador. Al principi es va del grup perquè pensa que pot ser avorrit però al vore que a la gent li agradava i li acceptaven, torna a entrar en el grup.

RAINER WEGNER: és la persona que comença amb aquest grup. És el causant de totes les desgràcies. Al començament, pensa que està fent alguna cosa bona però després veu que l’únic en que pot finalitzar tot és en la pressió. Professor actiu i lluitador.

Les dos xiques de la pel·lícula veien que les pràctiques  i mentalitats d’aquest no poden arribar a ningun puesto. Comencen una lluita contra el grup, però ningú els escolta. Finalment ixen victorioses ja que tenien la raó. Jo personalment haguera proposat el mateix: que es guiaren pel seu instint i si sabien que estava malament actuar d'eixa manera o defendre eixos tipus de pensaments, abandonar abans que fora prou tard. I per aquesta reflexió eixiren guanyant.

Actualment, hi ha una semblança d’eixe cas amb els joves. A l’hora de les comunicacions den Internet, el joves de hui en dia tots tenen en compte de Tuenti, Facebook, etc. Hi ha com una espècie de pressió de grup, si una persona jove no està registrat en cap xarxa social, directament es considera que no està a la moda.  I per això els alumnes els fan un “buit”. Hui en dia, la joventut està convertida, és a dir, tenen una ideologia molt diferent en la que pensen que les drogues són bones i a més no tenen un sentit dels valors. Lo mateix passa amb la forma de vestir, ells pensen que portar un uniforme al col·legi no hauria ser obligatori sinó que cadascú havia de vestir-se segons la personalitat però en la pel·lícula es contradictori, ja que quan forma l’Ona, el primer que pensen tots és en portar un uniform que els identifique. El film en este sentit ens demostra com la gent jove ens vestim d’una manera o d’una altra segons la moda que hi ha però en veritat, la gent jove es contradieix, ja que si no volen portar un uniform o un estil de vida, no haurien crear una tendència nosaltres mateixos.

Pense que els joves en general, són receptius a aquests tipus de grups, a banda de perquè encara que són fàcils de manipular, perquè cadascú té problemes diferents, la adolescència és una estapa molt difícil i per aïllar-se dels problemes que tenim, tenim una tendència a formar grups. Al formar part en l’Ona, tots els alumnes sense tindre en compte el seu estatus social, es senten  acceptats.

Alguns grups com el de l’Ona són rebutjats perquè són perillosos per a la societat. Aquest grup de persones demostren com una idea pot conduir a la bogeria. El seus ideals són tan tancats que arriben a fer coses roïnes con tal d’aconseguir el seu objectiu. Estos grups estan formats per ments radicals, gent que pretén difondre les seues idees a tots i contra tots. Està bé promoure els valors que es donen dins del grup, però això no té que excloure a ninguna persona. Els grups es senten superiors als demés.

Estos grups aïllen als seus membres de la societat i a més sempre tenen enemics ja que les seues opinions i idees son tan radicals que normalment va en contra de la cultura i societat.

Aquests grups, hui en dia, funcionen normalment gràcies als ideals polítics  i es creen a partir de partits polítics. Cada partit defen una sèrie de valors i ideals i també tenen enemics. Un altre exemple d’estos grups són els altres de l’equip de futbol, o de bàsquet, a partir d’una diversió i afició creen violència i inclòs maten a persones del seu equip. Açò ocurreix quan un moviment es parla al límit i genera violència perquè pretén canviar les regles i posar les seues pròpies idees.

En la pel·lícula, l’autor val criticar com una dictadura, és a dir, l’autoritat i el poder d’un grup de persones pot arribar fins a la mort. En el film es produeix una autocràcia, com un individu en aquest cas el professor Wegner domina sobre els alumnes. Al llarg de la pel·lícula es pot vore com al principi de l’autocràcia que suposava l’Ona eixa xicoteta dictadura podia ser bona, ja que gràcies a tot el que l’envoltava molts xics i xiquets que no tenien res en comú, es fan amics. Però per una altra banda, si ens fixem ens adonem que els propòsits del professor per a que els seus alumnes es donaren compte lo roïna que arriba a ser una dictadura, pot  acabar en la seua pròpia desgràcia i amb la mort d’un xic.

L’Ona en sí, era un grup bast en les normes d’una autocràcia en la que el professor era un intel·ligent autoritari que tenia el sentit de la superioritat i que aconsegueix formar un grup d’alumnes per a què foren un treball bast en la dictadura. Al principi els nens no es coneixen entre ells, però a mesura que ens apropem al final, voren com el volgut grup els fa relacionar-se entre ells els alumnes van elegir un uniform, una salutació i unes normes. Però estes normes basades en el nacionalisme d’anys anteriors apropen als alumnes a una bogeria: fan actes de vandalisme, dibuixen el seu símbol en tots els puestos i generen eixa violència de la qual criticaven al principi del treball. El professor, al vore com la situació arriba al límit vol mostrar-los la seua equivocació i donant per finalitzat el treball de la dictadura que havia sigut un fracàs, però la bogeria s’havia apoderat dels alumnes fins que Tim es pega un tir perquè eixa forma de vida i eixe poder sabia que no anava a trindre’ls més. Havia format part d’un grup  i eixe grup estava a punt de desaparèixer.

En la meua opinió el poder és un objecte molt cobejat per tots i per això no pot estar en poder de ningú, perquè encara que puges tindre els mateixos ideals que eixa persona, ella va a actuar segons li convenga i normalment el poder condueix a la bogeria.

No té sentit que un individu no satisfaça el seus desitjos autocràtics i individualistes per una massa o grup de persones, ja que ninguna d’estes persones vivien feliços davant la dictadura d’eixe individu a pesar de tindre els mateixos ideals. Per això hui en dia predomina la democràcia en tots els països, les persones necessiten viure dins d’un grup perquè necessiten relacionar-nos, com és el cas de Tim, i la democràcia permet que les persones es relacionen entre elles sense necessitat d’eixa pressió de grup que fa la dictadura. Em aquest tipus de sistema polític lo primer es l’individu  i el seu benestar no com en la autocràcia on l’important són els desitjos de qui té el poder. La persona s’ha de sentir important dins d’un grup, no ha de infravalorar ni tampoc ficar com a prioritat als altres abans que tu, però tampoc aplegar al egocentrisme que es produeix en la dictadura.

El pensament de la persona és molt important al igual que manipulable, hi ha persones que no necessiten tant viure en grup i unes altres que ho necessiten sempre. Jo pense que no fa falta viure en un grup fort, sinó simplement viure en aquelles persones que et fan feliç, perquè si vius en un grup constantment i eixe grup no compleix els teus ideals, a vegades la persona no pot realitzar els seus desitjos. La ment de la persona també és fàcil de manipular, en la peli es pot veure com el professor s’aprofita d’eixa etapa de canvi que experimenten els alumnes i els fa pensar que la dictadura seria possible en una societat com la de hui, i això és molt perillós i pot acabar amb la bogeria d’eixos xics i amb la manipulació dels seus ideals.

Al dia d’avui, una autocràcia es excessiva, pensa que les persones del segle actual no estan mentalitzades per a viure amb totes les coses que porta darrere aquest terme. Cap de nosaltres no ha de tindre el poder absolut ja que eixa persona tindria la llibertat de fer el que vulga amb la societat.

En la democràcia actual que vivim hi ha gent que no l’interessa la política, en part perquè la política en una democràcia ens demostra que no hi ha res just, que és una societat corrompuda, però encara té llacunes, sempre serà millor opció que una autocràcia. La democràcia es la millor opció davant la obligació i la violència de la autocràcia.

Però si la democràcia no existirà, hi haurien dues opcions de sistema polític: l’autocràcia i l’anarquia. I davant aquestes opcions sempre serà millor l’autocràcia, ja que una anarquia seria un descontrol per part de tots i tot el món necessita unes normes i lleis encara que siguen per al benefici d’una sola persona. Des de l’antiguitat sempre ha hagut un líder el qual posava les normes i sense ells, acabaríem en la destrucció per a tots. Estos dos sistemes polítics no són compatibles, en la pel·lícula es veu perfectament com els alumnes de l’Ona, atacaven als anarquistes perquè pensaven diferents a ells. L’autocràcia no es bona i com a exemple està el nacionalisme que ens va a portar a la Segona Guerra Mundial i com a conseqüència principal, la mort de tantíssimes persones. 

VALORS

1. Ens dóna un avís del possible a ser repetit.
2. La possibilitat d'aquest retorn es deu a la constitució pròpia de cada subjecte.
3. Se'ns planteja sobre com reaccionaria cadascun en la mateixa situació. Potencialment tots tenim una constitució que ens impulsa a entrar en un grup i davant d'això, la negació és un va intent defensiu. L'Ona no seria tan gran si entenem que som nosaltres els que portem i suportem la seva estructura, produint com a tal.
4. Lligat als dos punts anteriors, la pel·lícula ens permet denunciar la forma d'operar dels sistemes totalitaris i de manipulació de masses que anul·len la possibilitat de discernir.
5. També ens permet reflexionar sobre la facilitat amb què podem quedar involucrats en ells sense adonar-nos.
6. I com a ensenyament, podríem afegir que ens recomana tindre personalitat i lluitar per les nostres idees, no per les idees que tenen els demés si no són compartides.

OPINIÓ PERSONAL

Crec que "La Ola" és una pel·lícula entretinguda i molt ben situada en els nostres temps, ja que des del principi t'enganxa ja siga pel tema principal o pels jóvens que apareixen en ella. Crec que el professor Wenger és un home que s'interessa molt pels seus alumnes i que encara que li toque exposar una classe d'Autocràcia havent triat un altre tema, ho fa d'una forma diferent, eficaç i atractiva per als seus alumnes. La pel·lícula mostra les diferents personalitats de cada un dels jóvens, i jo personalment, potser m'haja sentit més identificada amb uns que amb altres, per això he sabut assimilar bé el comportament d'unió i "grupo" que el professor Wenger els va proposar. Tal vegada coste assimilar que hui en dia açò puga passar, no obstant això crec que dia a dia les persones estan dividides en grups, ja siga pels seus ideals o pels seus gustos musicals, artístics… El projecte de crear una dictadura tenia la seua base lògica fins que un dia els alumnes del Sr. Wenger es van començar a ficar més i més en el paper de "grupo i protección", i van començar a perdre els papers.

Recomane eixa pel·lícula a totes les persones que no creguen en els impossibles, ja que esta pel·lícula demostra que el que creiem que no podria passar en l'actualitat succeïx d'una manera o una altra. També la recomane als jóvens, a persones com jo, perquè no es deixen influenciar de pensaments que tinguen un grup de persones, ja que sempre un mateix ha de decidir per si només, cada individu ha de tindre la seua pròpia personalitat.

PRECEPTE DE DESEMBRE

Si ja saps el que has de fer i no ho fas, estàs pitjor que abans.

Este mes m'han passat moltes coses i la que més m'ha influït té molt a veure amb el precepte d'este mes. Esta frase en 16 paraules ens diu que hem d'aprofitar les oportunitats que ens donen sobretot si allò en el que està en joc significa molt per a nosaltres. Quantes vegades diem "ho sabía" per a disfressar la tristesa de no haver fet quelcom? Quantes vegades callem, fugim, encara que sabem que hauríem de fer? No deixes que ningú decidisca per tu, si t'equivoques en qualsevol cosa, equivoca't tu mateix, perquè llavors sabràs només tu com solucionar-ho. 

Pareix senzill i fàcil de dur a terme, però pot resultar més complicat del que pareix, això sí, deixa't d'excuses i comença a actuar. No et dónes per vençut, el no ja ho tens.

QUÈ ÉS LA MORT? QUÈ HI HA DARRERE D'ELLA?

Plató considera que filosofar és preparar-se per a morir, però preparar-se per a morir no és una altra cosa que pensar en la vida mortal en què vivim. El saber que moriràs és el que fa que la teua vida siga única i irrepetible.

He tret de conclusió que la mort no és un fet puntual que succeïx quan ens fem majors o estem malalts, sinó que és una constant amenaça que la intentem donar l'esquena, però sempre està ací i algun dia deixarem de viure, però no és un dolor, sinó el fi de l'existència d'aquest món, ja que tot el que vinga després mai es podrà demostrar, però per a això estan les creences. 

La mort condiciona la forma de vida, per tant hem d'aprofitar-la al màxim i no esperar-la ja que no la podem evitar i no sabem quan ens va a arribar. A més esta pregunta m'ha fet adonar-me que si els humans som iguals en algun moment de la nostra vida és amb la mort pel motiu que ningú és més poderós, ni més bonic, ni més important que els altres. Així que... penses que la mort és bona o roïna?

QUINA ÉS LA UNITAT DE MESURA DE LA VIDA?

La vida no es mesura pel nombre d'amics que tens, ni per com t'accepten els altres, ni de bon tros pels teus diners, ni tampoc per la mena de música que t'agrada. Es mesura segons la felicitat o la tristesa que proporcions, pels compromisos que busquen, per l'amor i pel respecte cap als altres. La unitat de mesura seria la felicitat i per a aconseguir-la cal disfrutar de la vida, però realment la mesura de la nostra pròpia vida és aquella que ens posem nosaltres mateixos.

SI EM DONAREN LA POSSIBILITAT DE LLEGIR EL LLIBRE DE LA NOSTRA VIDA, HO LLEGIRIEU? PER QUÈ?

Està clar que seria molt temptador, però definitivament decidiria que no. Si lliges la teua vida deixes de viure-la. Cal disfrutar cada moment feliç i aprendre dels roïns. A més em faria por conéixer el meu futur, saber com em canviaria la vida o si hi ha fets roïns tant meus com dels meus sers volguts. Crec que el millor és saber el més just sobre la teua vida i saber-ho en el moment que ocórrega perquè si no se'ns va la il·lusió per viure la vida si ja saps que passarà, ja que condicionaria la meua forma de ser i de fer les coses, i viuria el present angoixada. No podria ser feliç.

PER A QUÈ VIVIM? QUIN SENTIT TÉ LA VIDA?

Tots en esta vida tenim un objectiu, la vida succeïx, la vivim i s'acaba. Vivim perquè tenim una raó per a estar en este món, que tenim una meta que complir, hem de trobar el nostre camí i seguir-ho, i així sabré també el perquè de la meua existència. Podem estar tota la nostra existència buscant el sentit de la nostra vida, i algunes no aconseguiran saber-ho. El sentit va més enllà del fet d'existir, tenim una vida familiar, amics, amor, sons, sentiments que ens impulsen a desitjar viure i si t'ho proposes, trobaràs la resposta a esta pregunta. Crec fermament que la vida és quelcom inexplicable, quelcom increïble. Que té el seu principi i el seu fi, però que cal aprofitar-ho al màxim.

QUÈ ÉS LA FELICITAT?

Potser ho saps, potser coneixes a algú que ho sàpia exactament? Si busques en els diccionaris t'apareix que la felicitat es definix com un estat de l'ànim que es complau en la possessió d'un bé, si vas a un llibre de Llengua castellana et diu que la felicitat és un substantiu comú, individual i abstracte. Igual per a un matemàtic la felicitat és resoldre un problema, per a un metge trobar la resposta a una malaltia, per a un arquitecte dissenyar l'edifici més alt i per a un poeta escriure la poesia més bonica de totes.

Pense que la felicitat és relativa i plural, ja que hi ha milers de milions de persones en el món i cada un tindrà el seu propi concepte de felicitat, però estic segura de què tots nosaltres coincidim en que una vegada l'aconseguim ens trobem plenament satisfets al tindre allò que desitgem o disfrutem. Personalment, crec que la felicitat no és un premi que rebem per fer les coses bé, sinó que és un estil de vida, una manera d'entendre i de reaccionar davant de tot allò què ens rodeja.

"Tots aspirem a la felicidat" deia Aristòtil.

"¿Per qué si tot el que tinc no és propi de la meua cultura hi han distincions?"

Tu cristo es judío,
Tu coche japonés.
Tu pizza italiana,
Tu democracia griega.
Tu café es brasileño,
Tus vacaciones turcas.
 Tus números son árabes,
Tu escritura latina.
Y tu vecino...
¿Un despreciable extranjero?

Hui en dia hi ha una gran diversitat cultural. En el segle XXI les cultures estan estretament mesclades, però així i tot la base de la nostra cultura és molt més fort que les aportacions d'altres que ara estan i formen part de nosaltres. Estes cultures, els seus costums, tradicions es mescla amb la nostra, que encara que siga la majoritària, cada una manté la seua pròpia identitat.

Açò pot portar conseqüències negatives com poden ser el racisme o la xenofòbia. La RAE definix racisme com a exacerbació del sentit racial d'un grup ètnic, especialment quan conviu amb un altre o altres, i definix xenofòbia com a odi, repugnància o hostilitat cap als estrangers.

Al meu parer hauríem de saber respectar, ja no sols a persones de diferent color, sinó també a les persones de distinta ideologia, que pensen de forma diferent de la pròpia, ja que com bé diu la imatge tots estem compartint diferents aspectes que des de fa molt han passat a formar part de la nostra persona. I encara que el racisme i la discriminació racial s'estenguen per tot el món, tots hauríem de reflexionar respecte d'això i ser conscients de difondre i practicar que tots els sers humans som iguals. Tu que penses? Tu també tens la solució.

PRECEPTE DEL MES DE NOVEMBRE

“No et preocupes, al final tot ix bé; i si no ix bé és que no és el final” Shakespeare 

Els esdeveniments que ens passen ens afecten de diferent manera segons les persones. Quan no estem ben emocionalment les coses les veiem de manera terrible.

Hem de tindre pensaments positius i convéncer-nos a nosaltres mateixos, al nostre cor, que no hi ha res tan roín com nosaltres arribem a imaginar-nos. No hem de lamentar-nos, l'important és seguir avant, buscar altres camins, tindre esperances, il·lusions!

L'HABITACIÓ DE FERMAT

L'habitació de Fermat és una pel·lícula que conta la història que quatre matemàtics són citats amb sobrenoms per a resoldre un misteriós enigma. Açò serà una prova d'intel·ligència en què ells mateixos coneixeran el seu verdader quocient intel·lectual, però que a més de reflexionar en el camp de les matemàtiques també ho faran respecte a problemes personals que els lleven el son a cada un d'ells. 

La pel·lícula comença amb la recepció d'una misteriosa carta que arriba a les mans de quatre destacats matemàtics. 

La carta contenia una invitació a casa d'un cert Sr. Fermat qui els invitava amablement a un cap de setmana, esta deia així: 

"Si és vosté capaç de resoldre la següent endevinalla, la qual cosa no dubte, serà invitat a una reunió de cap de setmana amb les ments matemàtiques més enginyoses. Atentament, Fermat." 

L'endevinalla corresponent a esta carta, era una seqüència de números, en els que havien d'endevinar a quin patró obedec:

5-4-2-9-8-6-7-3-1

Coneixes la resposta? Posat que potser hauries pogut anar tu també i ajudar-los a resoldre les endevinalles que l'enigmàtic i curiós Fermat els anirà proposant.

Arriba el gran dia, i cada un acudix al lloc on els havien citat. Tots menys u. Fermat. 

1. Hilbert: elegant matemàtic amic de les endevinalles i entusiasta dels jocs d'enginy. Este personatge, meticulós i obsessionat amb els xicotets detalls, no tarda a descobrir una oculta relació entre dos dels invitats. 
2. Galois: brillant universitari de caràcter impulsiu que utilitza el seu èxit per a seduir les xiques. Després de cinc anys dedicats a demostrar una conjectura matemàtica, un enemic anònim aplana la seua habitació i li destruïx tot el seu treball.
3. Olivia: intel·ligent jove que manté una actitud distant. Manifesta un sospitós afany per respectar les estrictes normes de la reunió i ocultar una turbulenta història del passat. 
4. Pascal: inventor descuidat i decadent a la vora de l'alcoholisme. Quan l'habitació es convertix en una trampa mortal, no tarda a confessar el delicte que va cometre en el passat pel qual intenten venjar-se d'ell. 

Estos quatre personatges són citats al costat d'un llac. A les 7 en punt de la vesprada, un cotxe comença a parpellejar a l'altre costat de l'aigua. Amb ajuda d'una barca, aconseguixen arribar al punt de partida de l'esperada reunió, però no hi ha res, només una PDA programada que els indicarà com arribar fins a un magatzem de gra. Este últim lloc mencionat, serà on transcórrega tota la trama de la pel·lícula.

Esta tot abandonat menys una curiosa habitació prou luxosa, amb una taula just per a començar a sopar, però no ho faran ja que tots ells estan esperant a l'inquietant Fermat. Quan arriba tots es posen a sopar, donant per entés de que ell era l'amfitrió. Però s'equivocaven, tot estava preparat per un d'ells quatre. En especial del que més experiència se suposava que li havia donat la vida pels seus anys: el vell Hilbert. Ell és el que els planteja una sèrie de problemes a què hauran d'anar donant-li respostes, mentres es troben en una habitació les parets de la qual aniran minvant cada vegada més si no aconseguixen resoldre tots els problemes plantejats per ara conegut i verdader amfitrió. Però no és açò l'única cosa que han d'esbrinar; també han de donar-se compte de què és allò que els unix, per què tenen relació uns personatges amb altres, i el que més els preocupa a ells, per què volen assassinar-los?

QUÈ HE APRÉS?

Citant alguns valors, vaig a reflectir allò que he aprés del film:

1. Egoisme. Tots som molt egocèntrics, ens basem només en allò en el que creiem que més ens va a beneficiar sense tindre en compte als altres, sense pensar en el que suposa centrar-te i tancar-se en un mateix. Açò en la pel·lícula ho podem observar en tots els personatges, açò és el que els porta a cada un d'ells a estar en eixa habitació i no altres persones. Han sigut egoistes, han volgut aspirar a més sense ser conscients del que es jugaven, de que si quelcom no eixia bé pel que fóra, es quedarien sense nada...
2. Intel·ligència. Els quatre matemàtics són molt intel·ligents. Probablement el seu coeficient intel·lectual, mesurat amb diverses proves presenten uns resultats magnífics. Però la intel·ligència és quelcom difícil de definir. Hi ha qui diu que simplement és el que mesuren els test d'intel·ligència, encara que és evident que eixa definició circular no és vàlida i que es tracta d'un poc més del que ens indiquen eixes proves. A mi m'agrada més pensar en la intel·ligència com a capacitat d'adaptació física i social, amb la qual cosa tenim la capacitat de relacionar-nos i de satisfactir també als demés, no es només una cosa personal, sinó conjunta, perquè aleshores, de què serviria tindre molta intel·ligència si després no téns a ningú a qui mostrar-li els teus coneixements?
3. Fama. Molts d'ells, especialment, Hilbert i Gaus se centren el fama. U és capaç de planejar a la perfecció l'assassinat de quatre jóvens només per no tindre la fama de ser la primera persona de descobrir la Conjectura de Goldbach; i el més jove dels dos, més del mateix, vol la fama ja que fa que flirt més amb les xiques, aconseguix cridar l'atenció del seu ex... Però, aleshores, jo afig: de veres penses que la fama et va durar per sempre? De veres creus que la fama et va fer millor persona, et va a fer realment feliç? Moltes vegades vivim amb una vena als ulls, per això és important saber diferenciar les coses i les situacions que ens envolten i saber qual hi ha que quitar-se eixa vena, el més important, fer-lo abans de que siga tard.

QUÈ TE A VEURE AMB LA FILOSOFIA?

Les matemàtiques estan relacionades amb la filosofia, ja que fa ús de la ment i del pensament per a resoldre els seus problemes i proves.

La filosofia aplica el mateix concepte, és a dir, utilitza les reflexions per a resoldre els problemes plantejats al llarg de la nostra història.

Amdues són ciències que necessiten de la ment per a donar solucions al possibles interrogants.

Cristinateoria

Des de fa temps porte pensant que podria afirmar que tinc teories que tenen a veure amb la meua vida diària, i bé, esta és una d'elles: 

Tots sabem que una vegada dormits, somiem i que depenent de com ho interpretem podem cridar-los comunament sons o malsons. Crec que tots els dies algun dels nostres pensaments, preocupacions, satisfacciones... Després el subconscient és capaç de plasmar-ho dormint, ja que el cervell sempre està en activitat.

UNA MENT MARAVELLOSA

Un dels valors d'esta pel·lícula és que mostra el patiment que l'esquizofrènia causa als que la pateixen i a les persones del seu entorn, especialment a causa de l'estigma i la discriminació que rodegen la informació. L'experiència de tindre esquizofrènia és realment complexa d'entendre per a qui no l'ha patit i la pel·lícula reflecteix bé el més important de l'esquizofrènia, com els seus símptomes o la percepció que poden generar les persones quan els experimenten.

RESUM

Una ment meravellosa és una pel·lícula que ens conta la interessant i a la vegada tràgica vida de John Nash qui a simple vista pot parèixer una persona sana, propietària d’una ment prodigiosa i amant dels números, però al llarg del film podem observar que el protagonista sofreix una malaltia anomenada esquizofrènia i que li convida a crear el seu propi món on està acompanyat per altres personatges com Charles o inclòs la seua petita neboda, qui són productes de la seua imaginació. Però amb la ajuda de les persones que l’envolten i que volen el millor per a ell, com la seua dona o el seu metge, aconsegueix superar eixe món al qual estava presoner durant molts anys.

COMENTA LA PEL·LÍCULA 

1. Comenta els aspectes que més t’han cridat l’atenció de l’època d’estudiant de John Nash.

Els aspectes que més m’han cridat l’atenció són els següents:

1. 1 La forma que té John Nash d’intentar desxifrar i resoldre els problemes matemàtics com per exemple en les finestres.
2. 2 Lo mal que es van portar els seus companys en la seua època d’estudiant.
3. 3També el temor que es pot passar John intentant fer i desenvolupant el projecte.
4. 4La constància que posa John Nash per fer alguna cosa fins que l’aconsegueix, per exemple fer un projecte fins que li donaren el treball com a professor en la universitat.
5.    També m’ha cridat l’atenció que John no assista a classes perquè diu que açò embota la ment.

2. Comenta els aspectes que més t’han impressionat de la pel·lícula i de la personalitat de John Nash.

DE LA PEL·LÍCULA:

1.  L’amor i tots els sentiments que sent la seua esposa cap a ell, perquè l’ajuda en tot moment, fa tot allò que està en les seues mans per a que John es cure i també que mai el va abandonar.
2. També em va impressionar molt quan estaven en la cafeteria de la universitat i tots li van donar les seus plomes com a reconeixement de que va aconseguir el major obsequi o èxit de la seua vida.
3. Altra cosa que m’ha cridat molt l’atenció ha sigut que al finalitzar la pel·lícula li van donar el premi Nobel.

DE JOHN:

1. Un dels aspectes que més m’ha impressionat ha sigut la capacitat que té Nash de crear, en la seua mentalitat i en la seua imaginació, uns personatges que estan completament fora del món real.
2. Altre aspecte és la gran voluntat que té John d’aconseguir oblidar-se de totes les imaginacions que es crea i que finalment aconsegueix oblidar-se.
3. També m’ha impressionat molt com arriba a adonar-se de què és veritat que certes persones no són reals, s’adona gràcies sobre tot, a la nina perquè ella mai creix i sempre està igual sempre es troba de la mateixa forma.

3. Qui es Charles? (El seu company d’habitació) Què representa? I la nina?

Charles Herman és un personatge de la seua imaginació, ell es creu que és el seu company d’habitació en la universitat. En certa manera, Charles, li dóna recolzament en tot el que fa, és com el seu germà i l’ajuda a no quedar-se tots els dies dins de la seua habitació o en la biblioteca intentant resoldre problemes matemàtics... sinó que de vegades ix amb els seus companys de la universitat, de festa, a tomar unes copes...

La nina també es una persona imaginària, es suposa que és la neboda de Charles Herman perquè els pares d’aquesta van morir a un accident de tràfic i Charles va tindre que fer-se càrrec d’ella.

John li té molt afecte a la nina i aquesta moltes vegades li anomenava ‘el tito John’.

4. Com es pot saber si el que percep John es real o forma part de l’esquizofrènia? On comença i on acaba la realitat?

A primera ullada no es pot saber, perquè John té molta capacitat de crear els personatges en la seua ment d’una forma molt real. Després quan ell ja sap que certes persones no existeixen, que tan sols són un fruit de la seua imaginació, comença a desconfiar de persones desconegudes i d’aquelles que ells sí que coneix i que són reals: els pregunta cada vegada si ell també veu a la persona. Jo crec que així és la única forma de saber si el que John percep és real o no.

La realitat comença quan està amb la seua esposa i el seu fill i acaba quan li tornen a la ment totes aquelles coses i persones imaginàries perquè no sap quan eixir d’eixe món llunyà a la realitat.

5. Per què es un “bicho raro”?

Al principi li tractaven com a un “bicho raro” perquè John tenia unes formes molt peculiars i estranyes d’investigar, resoldre problemes i fer es seus projectes. També el tractaven com un “bicho raro” perquè el veien parlar a soles, perquè feia coses que no eren normals a la vista dels altres i perquè moltes vegades es reia sense companyia. Però totes aquestes persones ignorants no sabien el que feia formava part de la seua malaltia, que ell no s’adonava de totes eixes coses perquè vivia en el seu propi món imaginari en el qual ell era un agent secret i tenia una gran quantitat d’amics que no eren animats.

6.  Per què les seves relacions socials són tan dolentes?

Són dolentes principalment perquè mai pot saber si el que veu forma part de la realitat o no, però la relació amb la seua esposa és una de les més dolentes ja que ella al principi no sabia que John era esquizofrènic i quan va anar passant el temps ella cada vegada es sentia pitjor perquè el protagonista del fim passava cada instant al seu món al qual ella no tenia accés, amb eixes persones fora de la materialitat i amb totes eixes accions que no tenien molt de sentit.

Quan van tenir un fill, ell no li tractava especialment bé, no li feia molt de cas i no passava molt del seu temps fent-li companyia. Aleshores la seua dona volia ajudar-lo però tots els seus actes eren inútils, perquè ell tornava a caure i tornava al seu concepte de món propi.

7. Du la ciència a les relacions humanes?

No, perquè les relacions humanes són el conjunt d’interaccions que es donen en els individus i això és el que permeteix que es comuniquen els éssers humans i que expressen lliurement els seus sentiments. Ja que la ciència és el conjunt de coneixements que s’articulen els uns amb els altres amb els quals s’obtenen racionaments i experimentacions.

En tot cas serien les ciències socials les que s’ocupen de l’estudi del comportament de les persones.

8. Per què el duen al psiquiàtric?

El duen al psiquiàtric perquè té una malaltia anomenada esquizofrènia i John es crea un món imaginari en el seu cap on ell és un agent secret al qui li van posar un codi dins del braç i que té que fer com uns projectes que després tenia que enviar mitjançant una bústia. També creia que els russos el perseguien perquè volien matar-lo. A més, es va imaginar que tenia un company d’habitació en la universitat anomenat Charles Herman i que aquest tenia una neboda.

Aleshores el van portar a aquest metge especialitzat en la seua malaltia a fi de recuperar-se i oblidar-se d’aquelles fantasies.

9. Comenta alguna d’aquestes frases:

“Lo real no está aquí (señalándose la cabeza) sino aquí (señalándose el corazón)”

Tu pots pensar i imaginar moltes coses, però tot això només és fruit de la teua capacitat d’imaginar. El que verdaderament importa són els sentiments que tens i expresses cap a altres persones.

“Hay varias soluciones para un mismo problema”

Tu també pots recórrer sempre a altra alternativa per a resoldre el problema. Algunes vegades agafaràs el bon camí i altres et tocarà agafar el camí roí. Encara que sempre has de fer-ho de la millor manera.

“No hay nada seguro, es lo único que sé”

La vida no és res segura en cap aspecte, ja que és molt variable. No pots creure que sempre vas a tenir alguna cosa segura perquè en qualsevol instant tot pot canviar i ports quedar-te sense allò que creies que tenies.

10. ¿Quina relació té la pelicula amb la filosofia?

Té relació perquè per una part tracta el concepte de la persona humana, segons açò la dignitat humana es basa en la persona, tal i com és aquesta. Trobem a un Nash ple de saviesa amb uns coneixements molt important per a la humanitat, però que observa les coses des d’una perspectiva diferent amb la imaginació.

Per altra banda trobem a Alicia que ens mostra la part humana amb el sentit més profund, és a dir, la ètica, fent d’aquesta manera que es profundisca l’ésser humà, ja que la relació que té amb Nash és autèntica.

Opinió personal

La pel·lícula em va paréixer boníssima, ja que el tema que tracta i com ho tracta és molt interessant. El fet de que una persona amb tal intel·ligència i habilitats numèriques siga esquizofrènic ens diu que ningú està immune a estes horribles malalties.

EL PETIT PRÍNCEP

En primer lloc “El petit príncep” al meu parèixer pel que he llegit, és un llibre carregat de gran valor filosòfic i que ens fa reflexionar davant tots els aspectes de la vida en este món que l’apoderat la cobdícia i el poder.

RESUM

Aquest llibre a simple vista ens pot parèixer infantil, ens narra la història d’un “aviador” descontent i incòmode en la societat actual. Davant d’eixe desconformisme, decideix viatjar amb el seu avió per tal d’allunyar-se de les persones gran, ja que ell es sent inferior i diferent davant el punt de vista general de tots aquells que l’envolten. Durant els seus viatges el seu avió impacta en mig del desert africà. Mentres intenta arreglar la seua avioneta, coneix a un xicotet nan, el príncep, que procedeix de l’asteroide B612. Mentrestant l’aviador arregla el seu medi de transport, el príncep li narra les seues experiències als altres planetes fins arribar a la Terra que va arribar fa un any. Tot seguit d’escoltar les seues paraules i de l’aviador reparar l’avió, el petit protagonista se’n va de tornada al seu volgut asteroide.

QUÈ T’HA FET PENSAR?

“El petit príncep” és un llibre que fa referència a la falta d’imaginació de la societat contemporània. En la història es pot apreciar una descripció de les diferents versions i sobretot visions  del ésser humà (poder, obligació, egoisme...). Estes visions queden reflectides en els diferents viatges que realitza el petit príncep al llarg del seu trajecte. El personatge realitza aquestes aventures perquè considera que la seua forma de vida és monòtona, rutinària i solitària. Una flor au que naix en el seu planeta és el motiu pel qual trenca el seu ritme de vida i comença uns viatges a altres planetes per a adquirir experiència dels planetes que els envolta.

El llibre en fa pensar de primera mà com l’autor fa una crítica indirecta a la falta d’imaginació de la societat contemporània d’eixe moment. Un exemple clar d’aquest fet seria quan l’aviador mostra la seua obra mestra a les “persones grans” i els pregunta si s’havien espantat al vore-lo, però ells es queden estranyats i el pregunten per què tindrien que espantar-se d’un barret quan en realitat havia dibuixat una serp menjant-se a un elefant. Això demostra que l’aviador té un punt de vista de la realitat molt diferent al de les persones major o adultes, ja que l’aviador pesava que totes les coses que l’envolten tenien alguna explicació i que en canvi, per als adults, és esgotador donar una explicació. Tot i que l’aviador havia viscut molt i prop dels adults, la seua opinió sobre ells sempre era la mateixa i per això va realitzar el seu trajecte en avioneta, en un lloc, per a no contagiar-se de la visió d’eixa societat que tant odiava i l’incomodava, i convertint-se en una persona gran i per altra banda viatger perquè sentia que no encaixava en eixe cercle on tot el món feia el que feia per obligació i no per gust.

Aquestes idees que desenvolupen els personatges ens fa pensar en que aquesta societat, tothom es preocupa per si mateix, sense importar ningú i donar una imatge d’una humanitat egoista consumista. La cosa del petit príncep és diferent ja que ell realitza el seu desplaçament a altres planetes per a eixir del seu ritme de vida rutinari, avorrit i solitari. Estes característiques fan que al seu planeta es plantegen moltes preguntes però no obtenen resposta i açò és el que l’incita a deixar el seu xicotet asteroide.

El pensament del príncep ens aplega al coneixement filosòfic i a la filosofia en sí, ja que per a indagar hi ha que preguntar i preguntant s’aplega a la veritat (el príncep té moltes preguntes).

L’altra visió del príncep es fa referència als viatges que realitza als altres planetes, que en la meua opinió reflecteix les diferents visions del món actual, i que aquestes versions solen ser aspectes negatius de la societat de hui en dia.

En els seus diferents viatges coneix a uns diferents personatges on els que cadascun tenia una característica però tots reflectien el mateix: lo buida que és la vida quan es creix.

En primer lloc va aparèixer la figura d’un rei. Aquest dóna a entendre el poder que ha corromput la societat i així és el rei, que considera a totes les persones iguals i les utilitza per al seu benestar. Açò ens fa pensar que no es déu d’utilitzar a les persones com a medis per a la teua satisfacció pròpia i que quan uno siga capaç de jutjar-se a si mateix, després que jutge als demés.

Després el príncep es troba amb un vanitós que seguidament de veure el seu comportament (un personatge que només busca l’admiració dels demés sense importar-li de qui) ens preguntem per a què serveix que t’admiren. El vanitós és egocèntric, que mai es cansa de ser el centre d’atenció.

En tercer lloc, es troba a un borratxo, un ser viciós a la beguda i que beu per a oblidar els seus problemes en comtes d’afrontar-los, es refugia en l’alcohol i demostra que renuncia a ser ell mateix i passa a ser dominat per el terror dels seus problemes.

Més endavant visita un home de negocis, descuidant la seua salut i centrant-se a soles en el seu treball. Açò ho entem com a paradoxal, ja que ninguna d’eixes estreles l’anava a ser útil. En canvi el príncep en el seu planeta sí que cuidava les seues coses que si que l’eren útils, lo qual ens fa pensar en què lo que verdaderament importa es allò útil.

El següent personatge que es troba és el primer personatge, un farer, que no dóna a entendre una actitud egocentrista, però si que reflecteix un dels aspectes d’eixa societat contemporània: el treball, ja que realitzava la seua feina pel simple fet que havia de fer-ho. Açò ens dóna a entendre dues coses: que el seu treball no causa transcendència en ell, ja que vol dormir i l’únic que fa és encendre el far i que el  seu treball no té ninguna repercussió per a ningú, no serveix per a res.

En el sisè planeta es troba un geògraf, el qual ens dóna la sensació de tindre molts coneixents i que s’ha dedicat a estudiar tota la seua vida sense importar-li la aplicació d’estos. Per això entenem que el seu estudi és inútil i el príncep li recrimina que ha de reflexionar ja que els estudis són un medi per trobar uns objectius.

 Els últims personatges dels planetes són ja de la Terra. El príncep aplega a la Terra i es troba a molt personatges, la serp per exemple com a símbol del coneixement i té uns actes més enllà del bé i del mal. També es dóna compte que la seua flor no és l’única al vore un gran jardí. Açò fa pensar que la flor del petit príncep té un valor molt personal en ell, ja que es considera afortunat per tindre alguna cosa única. Més endavant, apareix una rabosa amb el que descobreix el valor de la amistat i en que el príncep s’adona de que això feia especial a la seua rosa. Cal destacar una frase en la que diu: “Només es veu be amb el cor, lo essencial es invisible als ulls”. A més a més, es topa amb un mercader, aquest venia pastilles que suprimirà la set en cinquanta tres minuts, però el príncep li reclama que: “Si jo disposara de cinquanta tres minuts per a gastar, caminaria tranquil·lament cap a una font”. Açò ens fa pensar que cada cosa té que fer-se al seu temps i que no es pot suprimir alguna cosa que és natural en l’home. Tot el seu recorregut dóna a entendre que la felicitat la podem trobar ajudant als demés. Això és reflectit en cada ú dels viatges quan els comenta a la resta la realitat mitjançant preguntes. Al preguntar i per tant, per saber, el príncep també es sent útil i feliç.

A més vaig a nombrar alguns dels valors que apareixen a aquest llibre:

1. -          El sentit de l’amistat .
2. -          El sentit de la justícia quan diu “És molt més difícil jutjar-se a un mateix que als demés”.
3. -          La importància que tenen els xicotets detalls, que  moltes vegades no li donem importància ni el valor que realment tenen quan en molts casos son els que marquen les grans diferències.
4. -          El sentit d’autoritat ja que el poder sempre exigeix ser respectat, no es tolera la desobediència.
5. -          També ens trobem amb la vanitat, on la gent es creu que és digne de ser elogiat i admirat.
6. -          La importància que té el temps, on es veuen reflectides en les frases: “ No estàvem contents a on estaven” i al que li contesta: “Ningú està mai content on està”, tan sols els xiquets ho saben, per això de la importància de la innocència.
7. -          La responsabilitat.
8.  -    El sentit de la vergonya, j que mai reconeixem les nostres errades

QUÈ TE A VEURE AMB LA FILOSOFIA?
La conclusió més destacada que tenim d’aquest llibre és l’ús de la filosofia. Podem veure al llibre l’ús del mètode maièutic i analític lingüístic per part del príncep per a resoldre les interrogants que el planteja la vida. Mitjançant el mètode maièutic realitzem preguntes que donen lloc al diàleg i a través d’aquest apleguem a la veritat. El príncep no dubta en preguntar per a arribar a la veritat. Però a l’hora de formular preguntes hem de ser conscients de la nostra experiència en la vida. També apareix el mètode empirista, concretament el mètode inductiu ja que hi ha una implicació per part dels sentiments i imatges que dóna a entendre el protagonista. El petit príncep és un llibre que té una actitud filosòfica ja que ens mostra el seu desig irreprimible de saber, un desig que comença en el mode de mirar les coses com si foren noves, originals, estranyes...

Un llibre amb un sentit filosòfic en la que ens diu que moltes vegades el que veiem no és la realitat i per a trobar la realitat hem de preguntar i fer-nos preguntes.

PRECEPTE DEL MES D'OCTUBRE

"SÉ TU MATEIX, ELS ALTRES JA ESTAN AGAFATS"

Per què ens encabotem en no ser nosaltres, a ser com els altres? El més bonic que ens pot succeir és ser diferents i enriquir-nos amb les diferències de la resta. Hem d'aprendre que no ens preocupa la percepció que tenen els altres de nosaltres. Si sempre estem tractant de ser algú que no eres, mai seràs del tot feliç. Seguix el teu propi estil. No cal copiar als altres, cal conéixer les nostres pròpies imperfeccions.

Som únics, irrepetibles i extraordinaris. Ni una sola sola persona d'este planeta és com tu.

Ningú pot somriure la teua somriure, ni parlar les teues paraules.

Eres únic!

Mai, mai ho oblides.